La noviolència bàltica

Estem vivint en directe una més de les seixanta guerres que hi ha al món. Ens ha colpit enormement i no hi ha ajudat la desinformació històrica sobre la regió. El cert, però, és que la guerra ha tornat a Europa i la responsabilitat és a partida doble: tant de Rússia com de bloc UE-OTAN-EUA, així com la indecisió, corrupció, poca visió estratègica i caos dels darrers governs d’Ucraïna. 

Vaig publicar, fa dos anys, un article sobre la independència noviolenta de Finlàndia el 1905, enfront de la Rússia dels tsars. Ara repasso la noviolenta independència de les repúbliques bàltiques enfront del no menys ferotge exèrcit soviètic. És cert que la situació internacional n’era una altra, però es repeteix un patró: una resposta noviolenta estructurada pot ser molt efectiva davant l’acció violenta de la Rússia actual. Els esdeveniments bàltics de 1989 a 1991 van sorprendre al món per la petitesa de tres països davant la prepotència de l’URSS. 

El que els va donar la victòria va ser la determinació a aconseguir el seu objectiu, i el convenciment que des de les úniques armes que tenien (l’estratègia de la noviolència) ho podrien assolir. I així va ser. Letònia, Lituània i Estònia van impulsar la coneguda com la Revolució Cantada, perquè entre els seus mètodes van reivindicar els cants patriòtics bàltics. Els països bàltics havien conquerit la seva independència el 1918, però amb la II Guerra Mundial l’URSS les va annexionar pels acords Ribentropp-Molotov. 

Davant la crisi interna de l’URSS a finals dels 1980 i l’obertura política de Gorbatxov, el Bàltic va encetar la seva pròpia via cap a la independència defensant la democràcia i els drets humans davant del sistema soviètic; aprofitant la cultura pròpia a partir de festivals de cants i danses; i establint eleccions pròpies creant el Congrés dels Diputats del Poble davant la contrària política soviètica. 

La més gran acció comuna als tres paï-sos va ser la Cadena Bàltica del 23 d’agost de 1989, que va convocar un milió de persones formant una cadena humana de més de sis-cents quilòmetres. Finalment, el gegant soviètic es va esfondrar el 1991, cosa que va facilitar el reconeixement de la independència de les tres nacionalitats. La noviolència és una lluita que requereix molta més valentia que les armes militars, però també li cal determinació, formació i organització per a assolir resultats extraordinaris davant dels exèrcits més imponents del món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.