Cada cop més persones decideixen marxar de la ciutat i començar una nova vida al camp. Però aquest retorn no és tan idíl·lic com sembla: hi ha moltes dificultats, però també es van obrint oportunitats de futur.
El confinament durant la pandèmia, que ens va obligar a fer una aturada forçada del nostre dia a dia, va fer que molta gent es qüestionés l’estil de vida frenètic de la ciutat. De sobte, la idea de marxar al camp per començar una nova vida més tranquil·la es va instal·lar en la ment de moltes persones. Des d’aleshores, aquesta tendència ha anat a l’alça. “La gent s’ha adonat que la vida metropolitana és molt asfixiant. Tornar al món rural pot ser una alternativa”, explica Marta Lloret, tècnica de patrimoni cultural i impulsora a les xarxes del compte Caçadora de masies, que compta amb cent mil seguidors interessats en la història de les masies catalanes.
Aquest retorn al camp respon a diversos motius. D’una banda, hi ha la recerca de benestar personal i familiar a través d’una vida més tranquil·la i en contacte amb la natura. De l’altra, la crisi d’habitatge a les ciutats –cada cop immobles més petits i habitatges més cars, siguin de lloguer o de compra– empeny moltes persones a buscar opcions més assequibles a zones rurals. En aquest context, l’interès pel món rural no para de créixer.
Prova d’això és l’aparició de plataformes com Holapueblo, que connecta emprenedors amb pobles en risc de despoblament per fomentar l’arrelament, l’activitat econòmica i la repoblació. O el projecte Masiaire, impulsat per la Fundació Mas i Terra, que aposta per la masoveria com una fórmula per accedir a l’habitatge i, alhora, recuperar el patrimoni rural.
Segons explica Marta Lloret, que també lidera Masiaire, el projecte ha rebut més de 2.800 sol·licituds de persones interessades a viure en una masia. Algunes volen transformar-les en allotjaments turístics, però, com ella mateixa puntualitza, “aquest no és el model que volem fomentar. La idea és desvincular la masia del turisme i recuperar-la com a espai agrícola o ramader”. El projecte aposta per rehabilitacions respectuoses amb l’arquitectura tradicional i amb els valors històrics i territorials.
Projectes vinculats a l’agricultura
El 59,2 per cent de les persones que han contactat amb Masiaire manifesten interès per activitats agrícoles o ramaderes. “Tenir un ramat ajuda a mantenir el bosc net i permet aprofitar els recursos naturals de manera sostenible”, explica Lloret, com a exemple dels beneficis de recuperar l’activitat rural.
També destaca que el retorn al camp sovint està motivat per una recerca de sentit i simplicitat. “Vivim en un model que sembla dir-nos que l’única vida possible és tenir cotxe nou, dinar de restaurant i viatjar cada estiu. Però hi ha gent que tria una vida més senzilla, sense tantes comoditats materials, però més plena”, reflexiona. I afegeix: “Conec persones que han fet aquest pas i, tot i que no tenen vacances a l’estiu, viuen més tranquil·les”.
Però no tot és tan idíl·lic. Viure en un poble pot ser enriquidor, sí, però també comporta certes dificultats. La manca de serveis bàsics, l’aïllament social i la poca oferta laboral en alguns sectors fan que l’adaptació no sigui fàcil. “Les principals dificultats són sobretot econòmiques i burocràtiques. No es posen facilitats ni per arrencar un projecte ni per rehabilitar una casa. També hi ha altres problemes com l’accés a l’aigua, les comunicacions o el manteniment dels camins”, lamenta la responsable del compte Caçadores de masies.
A tot plegat, s’hi afegeix la manca de realisme i la romantització de la vida rural. “Hi ha qui arriba amb una mirada massa urbana, amb una idea de postal, desconnectada de la realitat. Aquest perfil no ens interessa gaire, perquè sovint es cansa aviat de viure al camp i acaba marxant”, alerta Lloret. I és que el camp no és només pau i natura: també comporta un tipus de vida sacrificat, amb dificultats logístiques i econòmiques i que requereix un compromís fort per part de qui decideixi viure d’aquesta manera.
En aquest sentit, cal tenir en compte les dificultats socials i culturals. L’oferta educativa, les activitats culturals o la diversitat social sovint són menors que a la ciutat, i això pot generar sentiments d’aïllament. Tot i això, per a moltes persones aquestes limitacions són una oportunitat per impulsar noves formes de convivència: xarxes de suport mutu, cooperatives o projectes col·laboratius. En definitiva, maneres d’afrontar els reptes des de la comunitat.
Repensar el model
Segons un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la plataforma Holapueblo, el 42 per cent dels municipis de l’Estat espanyol estan despoblats, malgrat tenir més del 20 per cent dels habitatges buits. Els autors –Josep Lladós i Soledad Morales, professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, i Elena García, coordinadora de Holapueblo– apunten que aquestes àrees arrosseguen problemes estructurals: envelliment, marxa dels joves, i una economia afeblida que genera atur i desigualtat.
Segons els autors de l’estudi, tornar al món rural no hauria de ser només una decisió personal o idealista. Requereix repensar tot el model. Una de les estratègies més comunes ha estat apostar pel turisme rural, però sovint s’ha fet sense una planificació clara. “L’activitat turística s’ha integrat sense una gestió definida ni estratègies que vagin més enllà dels límits municipals”, assenyalen els autors de l’estudi.
L’accés a l’habitatge és un altre dels reptes, tot i que sembli que hi ha molta més oferta. El problema, segons l’estudi, és un “desajustament entre oferta i demanda”, causat pel mal estat de molts habitatges, la fragmentació de la propietat i la pressió del turisme, que redueix el parc de lloguer estable.
Les segones residències, tot i que algunes vegades poden actuar com a pont entre ciutat i poble, també poden generar tensions si no es resolen les mancances estructurals. “Les poques iniciatives de promoció privada d’habitatges per a ús residencial han estat absorbides per la demanda de segones residències, de manera que no s’ha alleujat l’escassetat d’oferta d’habitatge per a nous residents”, conclou l’estudi.
L’informe proposa algunes mesures concretes: posar al mercat de lloguer els habitatges buits, connectar millor l’oferta i la demanda residencial, i millorar els serveis per a nous residents i emprenedors. També aposta per una gestió estratègica del turisme, promoure models de propietat mixta i impulsar polítiques supramunicipals per rehabilitar habitatges i ampliar l’oferta d’habitatge.
El desig de moltes persones de canviar de vida deixant enrere la ciutat pot ser una oportunitat per viure de manera més coherent amb els valors de la sostenibilitat, la comunitat i la connexió amb la natura. Però no és una decisió fàcil ni immediata. Requereix suport institucional, planificació estratègica i, sobretot, un compromís sincer de qui decideix fer el pas. Perquè el món rural, lluny de ser un decorat, és un espai viu que demana respecte, esforç i implicació.
REVIFAR LA VIDA ALS POBLES
Cada vegada hi ha més iniciatives que volen revertir el despoblament rural. A Catalunya, iniciatives com Odisseu volen retenir i atreure talent jove a les zones rurals. Amb eines com la plataforma Retorna, connecten joves amb empreses locals que ofereixen feina. També impulsen programes com el Pràcticum Odisseu, que facilita pràctiques universitàries remunerades a l’estiu en entorns rurals. Hi ha altres iniciatives com Arrela’t, que posa en valor el sector primari, connectant productors locals amb la població per promoure la sostenibilitat, la innovació i els productes de proximitat, o la plataforma Viure Rural, que ofereix recursos i serveis útils per a persones, famílies o emprenedors que volen iniciar un nou projecte de vida en una comarca rural de Catalunya.
A nivell estatal, destaca Holapueblo, que ha ajudat més de seixanta famílies a començar una nova vida rural. També Listarural facilita trobar poble seguint criteris com habitatge o connectivitat. Totes aquestes iniciatives coincideixen en voler demostrar que viure i treballar al món rural és una opció real i atractiva.
