En motiu dels cinc-cents anys de Les 95 tesis, en els darrers anys, a les llibreries d’arreu d’Alemanya hi ha novetats editorials dedicades a la Reforma; i en moltes ciutats s’han fet tota mena d’exposicions. No totes són estrictament religioses. Aborden també la influència de Luter en el procés d’estandarització de la llengua alemanya gràcies a la traducció de la Bíblia o també com va influir en la construcció del que, a finals del segle XIX, seria una estat-nació que aspirava a agrupar a una majoria de persones de llengua i cultura alemanyes.
Luter va veure fa cinc-cents anys que, perquè els seus lectors l’entenguessin, havia d’adaptar uns escrits fets molts segles enrere al seu públic. La Reforma també es va escampar arreu d’Europa gràcies a la impremta, creada pocs anys enrere, a la ciutat alemanya de Mainz. La ciutat està bolcada en la comunicació, no només pel museu que acumula tresors bibliogràfics i una col·lecció sobre la història d’arts gràfiques, sinó perquè també és la seu de la segona cadena de televisió alemanya, la ZDF.
Bona part de les exposicions que durant tots aquests darrers temps s’han fet a Alemanya són inimaginables encara aquí, per una raó: es fa autocrítica. La fa la pròpia l’església luterana, però també des d’altres àmbits de les ciències humanes i socials. Al land de Turíngia, hi ha la ciutat natal de Luter, i també on va traduir el Nou Testament: Eisenach. I a la seva casa familiar, es recorda sense embuts el gir antisemita que va fer al final dels seus dies. Aquesta cara ‘fosca’ del reformador, i que contradiu l’amor incondicional que per a molts emana de les escriptures, també es posa de manifest al museu que té aquesta ciutat Johann S. Bach, de tradició protestant, i on s’aprofundeix en els clams antisemites que apareixen en algunes de les seves cèlebres cantates.
Però la culminació de l’autocrítica s’ha fet a Berlín, en un indret considerat el ‘quilòmetre zero’ del nazisme. La Topografia del Terror és un complex museístic situat al centre de la ciutat, on es relata, amb duresa, el poder nazi. Ho fa en el solar on hi havia la seu de la Gestapo. En aquest indret, reconvertit en un espai per a la memòria i la preservació dels valors democràtics i els drets humans, s’ha pogut veure en aquests darrers mesos una mostra sobre el paper de l’església luterana durant aquest fosc període. Es mostra sense cap mena d’embuts com va abraçar el règim nazi, i com en els textos justificava aversió cap als jueus.
La institució religiosa, doncs, va tocar fons, però al seu interior, també hi ha haver qui va plantar cara. És l’anomenada Església Confessant, que té diferents teòlegs i pastors com a exponents, entre ells Dietrich Bonhoeffer, que fou afusellat després d’intentar atemptar contra Hitler. Una societat madura sap fer el que ha fet Alemanya i comunicar-ho des de les institucions públiques: repassar les grans gestes d’una tradició, i veure que, tot i parlar del sentit profund de la vida, hi havia humans darrere, amb els seus encerts i amb els seus errors. Precisament, la capacitat d’anàlisi fa gran l’actual estat alemany i també la seva església luterana. El sabem aplicar, també, aquest esperit, els periodistes?
