El Sacrifici

Resulta sorprenent observar com en la majoria de diccionaris la paraula ‘sacrifici’ apareix només vinculada a definicions d’àmbit religiós quan aquest mot abarca una gran amplitud
de significat. El sacrifici és la donació desinteresada i lliure de nosaltres vers els altres. El sacrifici representa donar a una altra persona alguna cosa, ja sigui material o inmaterial, que per tu és preuada. Donar allò que et sobra a un altre no és un sacrifici, sinó un gest de solidaritat. Sacrificar-se costa, implica renúncia. El sacrifici tampoc és el resultat d’una tria. La vida és plena de renúncies. Els homes per desenvolupar la nostra existència sovint
hem de pendre decisions que exclouen propostes. Triar entre dues possibilitats no és sacrificar-se, és pendre una opció de vida. Sacrificar és renunciar, però a una cosa que vols o necessites. Tenint en compte aquests elements, el sacrifici ha de surgir del cor. El sacrifici, precisament pel fet de tractar-se d’un gest de renúncia i de gran donació, és un acte d’amor. El publicista vasc expert en temes socials, Joaquín Azpiazu, afirma “Amor és sacrifici, no egoïsme”. Per tant, si parlem de sacrifici com un acte d’amor, hem de parlar-ne de forma positiva, amb alegria… i no des del sufriment com si es tractés d’una penitència. En els llibres d’història hi ha noms d’homes que han realitzat grans sacrificis, però no cal ser un heroi per fer cada dia petits sacrificis. Ara bé, el sacrifici pel sacrifici no té sentit, només esdevé un gest buit sense cap mena de valor. En el fons i amb seny, tots podem ser homes sacrificats, en el millor sentit de la paraula.