La Tenacitat

La vida tenim diverses menes d’objectius, en els camps personal, familiar, professional i col·lectiu, per citar les nostres principals esferes vitals. I d’altra banda aquests objectius els tracem a curt, mig i llarg termini. Per a acomplir aquests objectius, aquests projectes, no hi ha més solució que posar-se a la feina, intentar fer-los realitat. I si bé de treballadors els catalans en tenim fama, hi ha una qualitat necessària per tal que tot objectiu, tota idea, arribi a bon port i del qual sovint no disposem: la tenacitat. És aquella qualitat que ens permet que quan algú ens desaconsella invertir temps en allò que hem projectat ens permet respondre amb serenitat i seguir treballant, aquell valor que malgrat tots els indicadors ens anunciïn que el que estem intentant tirar endavant té poques possibilitats d’èxit -almenys a curt termini- ens il·lusiona a seguir endavant. D’això parlem en
aquest número, de les dificultats que tenim per mantenir-nos tenaços en tot el que som i en tot el que fem. Amb nosaltres mateixos, amb la família o a la feina. De com la tenacitat és un valor que cal cultivar a base d’esforç i també de no perdre el món de vista. Creiem que cal recuperar i mantenir aquesta tenacitat fins i tot quan les coses no ens surten com voldrien. La gràcia, precisament, no està en què les coses ens surtin a la primera. La
gràcia està en què, malgrat sembli que una cosa no la podrem mai acabar o conquerir, no ens deixem defallir pel cansament físic, pel desànim moral ni per les crítiques. Cal ser constants, perseverants i tenaços sempre que tinguem clar on volem arribar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.