“El progrés humà va de la mà de la tecnologia”

L’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet defensa l’ús de la Intel·ligència Artificial per solucionar el canvi climàtic o les desigualtats, problemes relacionats amb les distopies.

Intel·ligència Artificial (IA), algoritmes, machine learning. Hi ha marxa enrere?

La tecnologia no té aturador perquè –al llarg de la història ho hem vist– la humanitat ha progressat a mesura que la tecnologia s’ha desenvolupat. Fins ara, havíem creat tecnologies que eren l’extensió de la nostra capacitat muscular o física.

I ara això ja no és així?

Quan mencionem el machine learning estem parlant de màquines que són capaces de millorar la seva resposta en funció de les vegades que han encarat un problema. Aquesta és la diferència amb què ens trobem: tecnologies que, amb una visió tecnooptimista, amplien, o que, amb una visió tecnodistòpica, avui substitueixen el nostre intel·lecte.

Hem de recelar d’aquestes tecnologies?

Són tecnologies amb moltes arestes. La paraula no és recelar, però sí que les hem d’encarar amb esperit crític, amb coneixement de causa i sabent que tota tecnologia té un component d’imprevisibilitat. 

S’acostuma a alertar de la perillositat de la IA. És un perill real?

Estem en un punt en què la intel·ligència artificial, òbviament, s’utilitzarà per millorar-nos la vida a tots, fer una societat més justa i repartir millor els beneficis que genera. Però, és clar que, si cau en mans de persones amb males intencions, també pot servir per discriminar, marginar o augmentar les bretxes existents. 

A la tecnologia sempre se li associa elements de la distopia. Per què?

Perquè els únics referents que tenim són novel·les com 1984, Un món feliç, 2001: Un odissea espacial o referents de Hollywood com Terminator i Matrix. A ningú li interessa una pel·lícula o un relat on una tecnologia construeix un món feliç, sense diferències; duraria cinc minuts. Però, realment, amb la tecnologia podem aconseguir posar fi a la pobresa. Sempre que es parla d’IA es visualitza un cíborg o un humanoide, i això és fals! L’impacte real de la IA el veiem a les xarxes socials, a les notícies que consumim, als viatges que fem perquè els hem vist a Instagram, a l’enllaç que acabem clicant. L’impacte real de la IA és la foto dels tarats assaltant el Capitoli dels Estats Units i que, sense un filtre ben programat de recomanacions de filtres bombolla, no haurien cregut que les eleccions estaven manipulades. 

És possible una utopia tecnològica? 

El progrés humà va de la mà de la tecnologia i els grans reptes globals —el canvi climàtic, les desigualtats i l’augment del feixisme— no els resoldrem si no apliquem correctament la tecnologia. Si ho fem bé, tindrem un món més just, una utopia tecnològica si li vols dir així. 

Podria posar-me exemples d’avenços tecnològics que vagin en la línia de construir una utopia tecnologia social?

El gran problema que tenim aquí és que les tecnologies digitals són una extensió del capitalisme, un sistema que sap generar benestar, però que no sap redistribuir-lo. El repte és utilitzar la tecnologia per arribar a maximitzar encara més els beneficis, però redistribuir-los millor. Estic pensant en un esquema de Renda Bàsica Universal: un món on no hàgim de treballar i on tothom es pugui dedicar a allò que l’apassiona. Això ho obtindrem, si tots tenim un mínim per viure dignament. 

L’impacte real de la Intel·ligència Artificial són els assaltants al Capitoli que, sense un filtre bombolla de recomanacions, no haurien cregut en la manipulació dels comicis.

Als anys noranta es parlava de ciberutopia i avui parlem de ciberescepticisme. Érem naïfs o ara som uns exagerats?

Abans érem totalment naïfs. Després de la declaració d’independència del ciberespai de John Perry Barlow, tots ens pensàvem que estàvem construint un espai de llibertat, sense la intervenció d’empreses o governs. Amb el temps, hem vist que no ha estat així i que les empreses, que ningú ha votat, són les que realment manen i controlen l’esfera pública. La cibervigilància és un dels reptes que tenim com a planeta. I no cal parlar de futur distòpic, avui ja ens ho trobem a la Xina o al centre de Londres. 

Quin paper pot jugar la tecnologia en el repte climàtic?

La solució a l’emergència climàtica vindrà d’un bon ús de tecnologies més eficients, capaces de trobar alternatives als combustibles fòssils, de trobar alternatives a la manera en què vivim i en com tenim muntada l’economia. En tota aquesta situació, la IA ens pot ajudar en la gestió de dades massives i a l’hora de trobar patrons que nosaltres som incapaços de generar. 

El segle XXI serà de les distopies o de les utopies?

“Les prediccions són sempre una cosa molt complicada, especialment si són sobre el futur”, deia Niels Bohr, pare de l’àtom. Tenir una certesa sobre un esdeveniment futur, fa canviar el futur. El meu desideràtum seria trobar una IA que ens servís de la mateixa manera que al segle XIX ens va servir el vapor, encara que dos-cents anys després ens hem adonat de com afecta el medi ambient. Ara, no tenim dos-cents anys ja que les externalitats que pot produir una IA mal utilitzada ens poden portar a la ruïna. Aquestes tecnologies no ens haurien d’ajudar a produir més, sinó a lluitar contra el canvi climàtic i les desigualtats. Així acabarem amb els feixismes.

D’aquest discurs favorable a la tecnologia per lluitar contra el canvi climàtic se’n pot entreveure una certa utopia? 

Sí, segurament. El que no pot ser és que la IA estigui en mans de quatre persones. No aconseguirem acabar amb l’emergència climàtica sense la concurrència de models basats en dades massives i amb una aposta clara per la IA. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.