Jimmy Carter s’ha convertit aquest mes en el primer president dels Estats Units que arriba als 100 anys. El 39è dels 46 presidents (fins ara, tots homes) que han viscut a la Casa Blanca és, de moment, l’únic que ha aconseguit bufar les espelmes d’un nombre de tres xifres.
Nascut en una família que cultivava cacauets a l’estat de Geòrgia, com a president, Carter va impulsar els acords de pau de Camp David entre Israel i Egipte i va situar els drets humans com una prioritat (un fet menys habitual del que es podria creure).
També, en un gest avançat als seus temps, a la dècada dels 70, va col·locar panells solars a la Casa Blanca i va crear el Departament d’Energia. Però la crisi dels ostatges de Teheran, tot i aconseguir resoldre-la, va fer que perdés les eleccions de 1980.
En un capítol de “The West Wing”, Leo McGarry diu que es poden canviar més coses en un dia a la Casa Blanca que en tota una vida fora. Una frase que no es va escriure pensant en Jimmy Carter.
Ja com a expresident, al capdavant del Centre Carter, ha fet de mediador en conflictes, impulsant la construcció d’habitatges arreu del món i lluitar per l’erradicació de malalties com el cuc de Guinea o el tracoma.
Fa més d’un any que va decidir no rebre més tractament contra el càncer que pateix.
Preguntat sobre si el moment més emocionant de la seva vida, va ser quan el van elegir president o quan va guanyar el Nobel de la Pau, Carter va respondre que va ser quan va preguntar a Rosalynn si es casaria amb ell i ella va dir que sí.
