Ruth Bader Ginsburg: La jutgessa contra la discriminació

La imatge té més de deu anys. Entre les togues dels jutges s’hi veuen vuit homes de certa envergadura i, mig amagada, hi ha una senyora petitona, de més de setanta anys, amb ulleres, lleugerament encorbada, que trenca una homogeneïtat masculina que, al llarg de la història, ha estat una quasi monòtona.

Ruth. És Ruth Bader Ginsburg, la segona dona que va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units després que la primera, Sandra Day O’Connor, és jubilés i abans de les nominacions de Sonia Sotomayor i Elena Kagan. Anys més tard, ella mateixa es referiria a aquests temps com “la pitjor època”.

Ja fos en primera o en tercera persona, la lluita contra la discriminació ha estat una constant en la vida de Ginsburg. Pionera com a estudiant, com a advocada o com a jutgessa, fins a la seva mort, el 18 de setembre, va batallar per la igualtat entre homes i dones.

Bader. La seva mare, Celia Bader, havia estat una molt bona alumna que va acabar l’institut amb quinze anys, però va haver de deixar els estudis i anar a treballar a la fàbrica perquè el seu germà anés a la universitat. Durant la infantesa de Ruth, la seva mare va implicar-se en la seva educació i la portava sovint a la biblioteca. Celia Bader va morir de càncer el dia abans que la seva filla es gradués a l’institut.

Ginsburg. Allà hi va conèixer Martin Ginsburg, a qui va definir com “el primer noi a qui li importava que jo tingués cervell” i amb qui es va casar quan va acabar la carrera. Ja com a matrimoni, tots dos van anar a estudiar a Harvard. En una classe de 552 alumnes, hi havia només nou noies, a qui el degà va preguntar perquè creien que havien d’ocupar un lloc que podria haver estat per a un home.

Tot i ser de les primeres de la seva promoció, cap bufet d’advocats va contractar-la i les seves primeres feines van ser de docent. A la dècada dels setanta, va treballar com a voluntària a la Unió Americana de Drets Civils, on va fundar el Projecte per als Drets de la Dona, des d’on va defensar víctimes de discriminació de gènere.

També va defensar el marit d’una pilot de l’exèrcit que reclamava les mateixes prestacions socials que tenien les dones dels soldats o un home que demanava una pensió de viduïtat per poder mantenir els fills. Als anys 80 va fer el canvi d’advocada a jutgessa i, el 1993, Bill Clinton va nomenar-la jutgessa del Tribunal Suprem.

RBG. En plena època del #MeToo, amb més de vuitanta anys es va convertir en un símbol per a les noies de la generació del mil·lenni. La jutgessa Ginsburg era una icona pop, que apareixia en samarretes i tasses, els petits es disfressaven d’ella per Halloween i els més grans copiaven les taules d’exercicis que feia per estar en forma.

Amant de l’òpera, va arribar a participar com a personatge secundari en una representació de La filla del regiment, de Gaetano Donizetti, al Kennedy Center. Batejada com Notorious RBG, en un joc de paraules amb les seves inicials i el nom del raper Notorious BIG, els últims anys ha protagonitzat contes infantils, sèries de dibuixos animats, una pel·lícula sobre la seva vida o un documental biogràfic. En un moment d’aquesta pel·lícula, li preguntaven quin seria el nombre ideal de dones al Suprem: “Nou. Quan hi havia nou homes ningú es queixava”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *