Comencem el 2018 de manera reivindicativa, celebrant una gran sèrie “made in Spain” que ha aconseguit arribar al final malgrat un munt d’entrebancs provocats pel seu propi canal de difusió. El Ministerio del Tiempo (TVE) ha estat una sèrie trencadora, divertida, fresca, digna de ser exportada.
Malgrat això, les aventures dels herois-funcionaris que viatgen en el temps esmenant anomalies de la història s’han mantingut en antena gràcies al poder dels fans que l’han convertit en un fenomen global i que han reivindicat la seva continuïtat. TVE ha tingut a les seves mans un producte innovador, capaç de competir internacionalment i amb un potencial transmèdia brutal, i ha fet tot el possible per matar-lo, movent-lo a la graella al ritme de la tele-escombraria que l’ens públic vomita amb els diners de tots plegats.
TVE va plantejar seriosament suspendre la sèrie en diferents moments de la seva curta existència, però no va tenir en compte la legió de seguidors –els ‘Ministéricos’- que es van organitzar a través de les xarxes socials per lluitar contra aquesta decisió. Els fans van aconseguir ser clau en la seva continuïtat, més enllà de les xifres fredes de les audiències o l’esperit potinejador de l’ens públic.
Per això, el triomf de El Ministerio ha estat el de convertir els espectadors en part activa d’un projecte. En un moment en què sembla que l’opinió col·lectiva està en contínua devaluació, és agradable comprovar com, de tant en tant, la voluntat de molts supera les decisions inaudites d’uns quants, per molt poderosos que es creguin. Una voluntat que ha permès a aquesta sèrie viatjar durant tres temporades i convertir-se en un referent de la ciència-ficció estatal.
