El canvi climàtic “és un problema que fa inviable seguir pensant el nostre món amb les mateixes variables que fins ara”. Així ho afirma José Luis de Vicente, comissari d’una exposició que reflexiona sobre els reptes que comporta el canvi climàtic i les possibles alternatives que caldrà adoptar en diferents àmbits de la nostra vida. L’exposició es titula Després de la fi del món i es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins el 29 d’abril.
Segons va explicar el comissari de l’exposició al programa Valors a l’alça, “l’acord de París determina que si volem evitar els efectes devastadors del canvi climàtic, a la segona meitat del segle XXI haurem d’eliminar les emissions de C02”. Malgrat sembli impossible, eliminar aquestes emissions es podria fer realitat, sempre hi quan tot el món faci un canvi de mentalitat molt important”, assegura. “No es tracta només de canviar energies fòssils per energies renovables. Segurament la forma de les ciutats i l’alimentació també hauran de canviar. No serà només una revolució tecnològica, sinó que també ha de ser cultural”, diu De Vicente.
El comissari de la mostra també explica que ja hi ha algunes experiències que comencen a dibuixar aquest canvi de mentalitat, i precisament aquests són els que es mostren a l’exposició, que es planteja com un viatge als paisatges del planeta Antropocè i una conversa amb els humans i els no-humans del 2100. “En aquest planeta antropocè, la terra planeta ha entrat en una nova era geològica i la principal força de canvi i transformació és l’impacte de l’home, l’home està remodelant el planeta de forma radical per ajustar-lo a les seves necessitats”, explica.
Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions. J. VIVES
