Aquells que s’atreveixen a defensar els drets humans són, cada cop a més llocs i en una escala més alarmant, objecte d’atacs. S’enfronten a una onada d’assetjaments, intimidacions, campanyes de desprestigi, maltractaments, detencions il·legítimes i, fins i tot, assassinats. I, això només per lluitar pel que és just. Avui, hi ha una agressió integral per part de governs, grups armats, empreses i altres contra el dret a defensar els drets humans.
El 2022, l’organització HRD Memorial –una iniciativa col·lectiva d’organitzacions de drets humans que treballen per recopilar i verificar anualment dades sobre els assassinats de defensors de drets humans– va investigar i verificar els assassinats de 401 defensors de drets humans en 26 països. Per primera vegada, es va superar la fita de més de quatre-cents assassinats selectius de defensors en un mateix any, cosa que constitueix una dada devastadora. I concretament cinc països –Colòmbia, Ucraïna, Mèxic, Brasil i Hondures– van representar més del vuitanta per cent dels assassinats. L’àmbit de defensa del dret a la terra, el medi ambient i els drets dels pobles indígenes va ser el més atacat i va representar gairebé la meitat (48 per cent) del total d’assassinats.
Els defensors i les defensores dels drets humans són persones de tota mena de professions i condicions socials. Hi ha estudiants, líders comunitaris, periodistes, professionals de l’advocacia, víctimes d’abusos, professionals de la salut, docents, sindicalistes, camperols i camperoles, activistes mediambientals, entre molts altres. Són persones que s’enfronten als abusos de poder dels governs i de les empreses protegint el medi ambient, defensant les minories, oposant-se a les barreres tradicionals contra els drets de les dones i del col·lectiu
LGTBI, i combatent condicions laborals abusives. S’interposen en el camí de la injustícia i de la discriminació, dels abusos i la demonització. I, avui, són els que pateixen més l’atac global contra el seu dret a expressar-se.
El cas Marielle Franco
Marielle Franco era una defensora de drets humans negra i lesbiana, regidora de l’Ajuntament de Rio de Janeiro quan va ser assassinada. Un referent, una persona que alçava la veu, alt i clar, contra les injustícies i per la defensa dels drets humans. La Marielle era coneguda per defensar els drets humans, els drets de les dones –en particular els de les dones negres–, la comunitat LGBTI i per denunciar abusos i execucions extrajudicials comesos per la policia, sobretot a les faveles. Dies abans que la matessin havia estat nomenada relatora de la comissió encarregada de vigilar la intervenció de les forces armades en tasques de seguretat pública a Rio de Janeiro.
La Marielle i el seu conductor van morir a trets el 14 de març del 2018 quan travessaven amb cotxe el barri carioca d’Estácio després de participar en un debat públic. Es van disparar com a mínim tretze trets, quatre dels quals van impactar al cap de la Marielle. Les característiques del tiroteig i la presumpta implicació dels assaltants, que anaven en dos vehicles, indiquen que va ser un assassinat planejat amb detall i executat per personal entrenat.
Amnistia Internacional (AI) reclama justícia des del començament del cas i, malgrat que la policia va arrestar dos homes acusats dels trets –Élcio de Queiroz i Ronnie Lessa– el març del 2019, encara no han estat jutjats per un jurat popular i no hi ha hagut avenços sobre qui van ser els autors intel·lectuals del crim i les causes que el van motivar. És obvi que tant els autors materials del crim com els intel·lectuals han de ser processats, jutjats i han de retre comptes.
Una promesa no complerta
Han passat més de dues dècades des que la comunitat internacional es va reunir a l’ONU i va adoptar per consens la Declaració del 1998 i va prometre protegir els defensors i defensores dels drets humans i la societat civil i reconèixer-los com a agents de canvi, crucials per promoure i protegir els drets humans. Amb la Declaració, els governs prometien donar suport als defensors i defensores i permetre’ls treballar sense obstacles i sense por de represàlies. Però avui aquestes promeses s’incompleixen obertament tant en l’esperit com en la lletra de la Declaració.
En molts països, els governs estan adoptant lleis i polítiques que fan que la tasca de defensors i defensores sigui més arriscada i difícil. Des de lleis que autoritzen la força contra manifestants pacífics o permeten la vigilància massiva, fins a les que prohibeixen l’accés a finançament procedent de l’estranger o imposen requisits estrictes per inscriure legalment les organitzacions. D’aquesta manera, l’espai per defensar els drets humans es redueix cada cop més.
Mentrestant, defensors i defensores són qualificats cada cop més obertament de delinqüents, indesitjables i de “defensors de dimonis”. Els anomenen “agents estrangers”, “antinacionals” i “terroristes”. Els representen com una amenaça per a la seguretat, el desenvolupament o els valors tradicionals. I, d’aquesta manera, es veuen exposats a una doble amenaça: tenen menys accés a la informació, a les xarxes i a les eines que necessiten per aconseguir el canvi, alhora que les proteccions davant dels atacs que pateixen esdevenen totalment insuficients. Els perpetradors d’aquests atacs poques vegades són portats davant de la justícia. Escasseja la voluntat política de protegir defensors i defensores com a element crucial per a un món més segur i més just.
“Les defensores dels drets humans pateixen modalitats de violència de gènere específiques”
Un poeta privat de llibertat
Ahmed Mansoor és blocaire i poeta, a més d’un destacat defensor dels drets humans guardonat amb el prestigiós Premi Martin Ennals per als Defensors dels Drets Humans el 2015. Va ser detingut el 20 de març del 2017 a casa seva de l’emirat d’Ajman –l’estat més petit dels Emirats Àrabs Units– i, un any després, va començar el judici a la Sala de Seguretat de l’Estat del Tribunal Federal d’Apel·lació. El 29 de maig del 2018 va ser condemnat a deu anys de presó i a pagar una multa d’un milió de dírhams emiratians, uns 270.000 dòlars nord-americans. El tribunal també va ordenar que quedés sotmès a vigilància durant tres anys després de ser excarcerat. La seva declaració de culpabilitat i la seva condemna es van confirmar el 31 de desembre del 2018 durant el procés d’apel·lació.
El Grup d’Anàlisi d’Amenaces de Google va descobrir que persones usuàries d’Android als Emirats Àrabs (EAU) havien estat objecte d’atacs. Havien rebut missatges SMS que, si obrien, possibilitaven que s’instal·lés un programa espia al telèfon. En els darrers deu anys, els qui defensen els drets humans d’aquest país han estat víctimes de programes espia d’empreses de cibervigilància com ara NSO Group i Hacking Team. Un dels afectats va ser, precisament, Ahmed Mansoor. Va ser atacat amb programes espia de les dues empreses i, després, empresonat per les autoritats del país a causa de la seva tasca a favor dels drets humans.
Defensores de drets humans
A totes les regions del món, les defensores dels drets humans fan front a formes de violència per motius de gènere. A més dels atacs que altres defensors també poden patir, cal sumar-hi la violència sexual, amenaces, fustigació i campanyes de difamació vinculades a la seva condició de dones. Sovint, les defensores dels drets humans són atacades no només pel seu activisme sinó també a causa del seu gènere, i les seves activitats són deslegitimades i menyspreades reiteradament. Moltes actuen en un entorn d’hostilitat ostensible envers els interessos que promouen. Les que qüestionen els estereotips de gènere i les que treballen sobre qüestions com la salut i els drets sexuals i reproductius, o defensen en termes més generals els drets humans de les dones i les nenes, són especialment vulnerables a atacs i amenaces per motius de gènere.
Tot i que les defensores dels drets humans corren els mateixos riscos que els seus homòlegs masculins, a causa de la seva condició de dones s’exposen a amenaces i modalitats de violència de gènere específiques o en són objecte. Els motius d’aquestes agressions selectives a les defensores dels drets humans són polifacètics i complexos, i depenen del context específic en què treballa cadascuna. Sovint es considera que la tasca de les defensores dels drets humans desafia els conceptes tradicionals de família o les funcions de gènere establertes a la societat, cosa que pot suscitar l’hostilitat de les autoritats i de la població en general. Per això les defensores de vegades són objecte d’estigmatització i ostracisme per part dels líders comunitaris, els grups religiosos, les famílies i les comunitats que consideren que la seva tasca constitueix una amenaça per a la religió, l’honor o la cultura.
Justyna Wydrzyńska és doula –dona que n’acompanya una altra durant l’embaràs– i una dels quatre membres fundadors d’Abortion Dream Team, col·lectiu activista que fa campanya contra l’estigma de l’avortament a Polònia; ofereix assessorament imparcial sobre com avortar sense riscos seguint les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Abortion Dream Team forma part d’Avortament sense Fronteres, xarxa feminista transeuropea que facilita informació, assessorament, finançament i suport pràctic a persones de Polònia i d’altres països que necessiten avortar a l’estranger o accedir a fonts fiables en línia de medicaments abortius que permetin un avortament autogestionat sense riscos a casa.
En defensa de l’avortament
El 2020, Justyna Wydrzyńska va ajudar a accedir a píndoles abortives a una embarassada que va dir que patia violència de gènere. L’1 de juny del 2021, la policia va escorcollar el domicili de Justina Wydrzyńska i va confiscar medicaments, un ordinador, un llapis de memòria i diversos telèfons mòbils. El 22 de novembre del 2021, va ser acusada d’“ajudar a avortar” i de “possessió de medicaments sense autorització per tal d’introduir-los al mercat”. Aquest és el primer cas a Europa en què una activista és enjudiciada per contribuir a un avortament facilitant píndoles abortives.
Aquests càrrecs són un intent escandalós i deliberat de reprimir l’activisme legítim de Justyna Wydrzyńska, tot i que ella només volia donar suport als drets de les dones i específicament a dones embarassades a accedir a un avortament sense riscos a Polònia. En un context de lleis contràries a l’avortament, les activistes com la Justyna són essencials per garantir que les embarassades a Polònia no hagin de córrer el risc de sotmetre’s a un avortament insegur que els posi en perill la salut i la vida.
Igual que les defensores dels drets humans, els que defensen els drets de les persones LGBTI han de fer front a múltiples estratègies de les autoritats i d’agents no estatals que volen obstaculitzar la seva feina, tant a través d’Internet com per altres mitjans, en molts casos com a resultat d’una discriminació i una marginació profundament arrelades. Els defensors i defensores LGBTI són objecte de discriminació interseccional, tant per la seva tasca de defensa dels drets humans com perquè pateixen discriminació homòfoba o transfòbica per la seva condició de LGBTI o perquè els perceben com a tals.
Amnistia Internacional ha documentat nombroses violacions del dret de reunió pacífica quan les autoritats han prohibit marxes de l’orgull a tot el món o la policia ha actuat de manera inadequada en aquesta mena d’esdeveniments, així com casos d’atacs, fins i tot homicidis, contra persones LGBTI, moltes de les quals eren defensores dels drets humans.
Indígenes, ambientalistes i afrodescendents
Les persones que defensen els drets ambientals alcen la veu per protegir els drets relacionats amb el medi ambient, la terra i el territori. Solen ser dirigents o salvaguardes de comunitats, els drets i benestar de les quals intenten defensar, especialment protegint les llars, l’aire, l’aigua, la terra, el territori i els boscos de la destrucció o la contaminació. En molts casos pertanyen a pobles indígenes. Encara que aquests casos acostumen a produir-se en contextos locals i, sobretot, es comenta com lluiten per protegir les seves famílies i els seus éssers estimats, la seva feina ens incumbeix a tots, perquè té una importància global enorme. Considerem, per exemple, el cas de la selva amazònica, els pulmons de la Terra, que els pobles indígenes fa segles que protegeixen, combatent a primera línia per evitar-ne la desforestació.
Segons dades recollides per Global Witness, dues-centes persones defensores de la terra i del medi ambient van ser assassinades el 2021, dada que representa una mitjana de gairebé quatre persones per setmana. Aquests atacs letals continuen passant en el context d’una gamma més àmplia d’amenaces contra les persones defensores, que són atacades per governs, empreses i altres actors no estatals amb violència, intimidació, campanyes de difamació i criminalització. Això passa en totes les regions del món i en gairebé tots els sectors.
Com revertir la situació
Hi ha estats de tot el món que incompleixen l’obligació de respectar i protegir el dret a defensar els drets humans, cosa que inclou no implementar mecanismes de protecció efectius per a defensors i defensores dels drets humans en situació de risc, ni castigar els responsables d’atacar aquestes persones. Amnistia Internacional fa campanya perquè els estats reconeguin de manera explícita i pública la legitimitat de les persones que defensen els drets humans i la seva tasca, i perquè aprovin i apliquin disposicions legals per a una protecció eficient. Això inclou que reconeguin la contribució d’aquestes persones al foment dels drets humans. Les persones que defensen els drets humans no podran actuar de manera efectiva i contribuir a construir un món més segur i més just si els estats no es comprometen a garantir que estan convenientment equipats amb les aptituds, eines i formació necessàries per dur a terme la seva feina.
El perill d’una espelma
Chow Hang Tung, una universitària brillant, es podria haver dedicat a qualsevol professió d’èxit; però va decidir invertir la vida a protegir amb valentia els drets de les persones com a activista i advocada dels drets humans. Hang Tung era vicepresidenta de l’Aliança de Hong Kong, entitat que organitzava una vigília amb espelmes per commemorar les víctimes de la repressió de Tiananmen. El 1989, centenars de persones, possiblement milers, van ser assassinades als carrers que envolten aquesta plaça de Pequín quan els soldats van obrir foc contra els que es manifestaven pacíficament per reclamar reformes econòmiques i socials. El govern de la Xina pretén que la gent oblidi, però la Chow es va proposar recordar les víctimes.
El 2020 i 2021, les autoritats de Hong Kong van prohibir la vigília per raons de salut pública amb motiu de la pandèmia de COVID-19. El 4 de juny del 2021, Chow Hang Tung va animar la gent per xarxes socials a encendre espelmes per commemorar la repressió. Va ser detinguda aquell mateix dia per “anunciar o promocionar una reunió no autoritzada”. Ara compleix 22 mesos de presó. També s’enfronta a un nou empresonament per posar suposadament en perill la seguretat nacional a través de les accions pacífiques. Malgrat tot, fa gala del seu coratge: “Dir que no tinc por seria mentida, però no en tinc tanta per no atrevir-me a fer res”, afirma.
En conclusió, els estats també han de garantir que les persones que defensen els drets humans es puguin connectar entre elles, també amb defensors i defensores d’altres països, i que tinguin ple accés al conjunt de responsables de prendre decisions en els àmbits nacional, regional i internacional sense por de represàlies.
I els països de tot el món han de tenir en compte la importància especial del paper que exerceixen les persones que defensen els drets humans i les qui treballen en defensa dels drets de les dones o els drets relacionats amb el gènere. A causa de la seva identitat, aquests defensors i defensores fan front a riscos concrets i excepcionals. És essencial, per tant, que se’ls concedeixi protecció efectiva contra la violència, inclosa la violència sexual, i la discriminació. Només així defensar els drets humans deixarà de ser una professió de risc.
Esteban Beltrán és director d’Amnistia Internacional a Espanya i professor universitari en diversos màsters de drets humans
