Tom Moore: La seva millor batalla

La primera passa va ser la més difícil”. Dies després, quan la seva vida començava a tornar a una certa normalitat, Tom Moore recordava així el començament d’una aventura que l’ha fet famós per tot el món. La primera passa la va fer el 7 d’abril, al jardí de casa la seva filla petita, on viu, a Marston Moretain, un poble de menys de cinc mil habitants de l’est d’Anglaterra.

Amb 99 anys i 11 mesos, Tom Moore es va proposar recaptar diners per la sanitat pública britànica (NHS, en les seves sigles en anglès). Durant deu dies, faria deu voltes diàries al seu jardí, voltes d’uns 25 metres, que Moore recorreria ajudat pel seu caminador: abans de fer cent anys, cent voltes amb l’objectiu de recaptar mil lliures esterlines per recollir fons per lluitar contra el coronavirus.

De fet, era el que ja estava acostumat a fer. Des que es va trencar el maluc, ara fa dos anys, Moore necessita un caminador per moure’s i, per recuperar-se de l’operació, la seva família l’animava a fer voltes pel jardí. Es tractava de fer el mateix, però no per la seva salut, sinó per la salut de tots. Aleshores, el Regne Unit era un país amb la població confinada, més de cinc mil morts per la covid-19 i el primer ministre contagiat i ingressat a l’UCI. En un moment de gran estrès per al sistema sanitari, Moore volia tenir un gest d’agraïment per aquells professionals que l’havien cuidat quan va tenir un càncer o quan es va trencar el maluc.

Pensant globalment i actuant localment, aquest enginyer fill de la regió de Yorkshire va decidir no quedar-se quiet i, en plena pandèmia, intentar posar el seu granet de sorra per ajudar des del seu poble. I, de sobte, les voltes de Tom Moore al seu jardí van fer la volta al món.

La història del veterà de la Segona Guerra Mundial que cada dia sortia a caminar vestit amb americana i corbata i amb les medalles penjades a la solapa va saltar a primera pàgina de l’actualitat. Just quan el món necessitava bones notícies, des del jardí de casa, Tom Moore s’ha convertit en una dosi d’esperança.

El 16 d’abril, desè dia, el capità Tom Moore va fer la volta número cent amb televisions d’arreu del món retransmetent el moment i dues fileres de soldats formant per homenatjar-lo. En aquell moment, l’objectiu inicial de les mil lliures ja havia quedat superat i de molt gràcies a les donacions de més de sis-centes mil persones. Però la cosa no va acabar aquí. Passades les cent voltes, la gent va continuar fent donacions a través de la xarxa… i Moore va continuar caminant.

El 30 d’abril, el dia que feia cent anys, el capità Tom Moore, ascendit a coronel honorari, va arribar a la recaptació de trenta milions de lliures, uns 33 milions d’euros, trenta mil vegades l’objectiu que s’havia marcat.

Més de 140.000 persones d’arreu del Regne Unit van enviar una felicitació d’aniversari a Tom Moore, una persona a qui, un mes abans, la majoria no coneixien. Hi havia tantes felicitacions que no cabien a casa de la família Moore i va caldre demanar ajuda a una escola per guardar-les al vestíbul, mentre un grup de voluntaris les classificaven per arxivar-les.

El responsable de Correus de Marston Moretain va explicar que, per culpa de Tom Moore, aquest any havien tingut més feina a finals d’abril que per Nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.