En el món de l’esport, com en qualsevol àmbit de la vida humana, sempre s’és a temps de ser pacifista, de treballar per la fraternitat i la concòrdia, de buscar el bé comú i la justícia per a tothom. És el cas de la medallista olímpica de natació, Aliaksandra Herasimenia, així com de la també atleta olímpica Krystsina Tsimanouskaya. Totes dues van denunciar el seu propi país com a única dictadura europea: Bielorússia, que està sota el règim d’Aleksandr Lukaixenko, gran aliat del rus Vladímir Putin. El cas de Krystsina va ser una crítica directa al comitè olímpic bielorús, dirigit pel fill del dictador, Viktor Lukaixenko, i que havia condicionat la participació d’atletes al suport polític al règim. Durant els Jocs de Tòquio 2020 ho va denunciar públicament per xarxes socials i les autoritats del comitè olímpic del seu país la van forçar a tornar a Bielorússia.
Va demanar asil polític al Japó i protecció al Comitè Olímpic Internacional, que seguí el cas, i va evitar ser deportada al seu país. Va aconseguir asil polític a Polònia, i més tard rebé la nacionalitat polonesa i, al cap de dos anys sense competir, va obtenir el permís per fer-ho de manera internacional. El cas d’Aliaksandra és més dur. També bielorussa i crítica amb el règim de Lukaixenko, la medallista olímpica criticà durament el dictador perquè s’havia aliat amb Putin en la guerra contra Ucraïna, i va dir que Ucraïna sempre havia estat un bon veí i un poble germà. Prèviament, ja havia estat crítica amb les eleccions de 2020, en què, fraudulentament, el dictador va renovar el seu poder. L’atleta no va poder tornar al seu país per amenaces i s’exilià a Polònia.
El 2023 va ser jutjada sense que hi fos present i condemnada a 12 anys de presó. La medallista olímpica va assegurar que era un motiu d’orgull una condemna com aquesta perquè provenia d’un govern corrupte. Aquestes dues esportistes d’elit han consumat en els darrers anys dos casos paradigmàtics de compromís pacífic i pacifista contra una guerra i contra un dictador, i són la prova que, des de qualsevol país, dedicació o opció, es pot lluitar sempre per la concòrdia i la justícia.