Històries amb valors

Red tails: els primers pilots negres dels Estats Units

La lluita dels ciutadans de color per obtenir igualtat de drets als Estats Units ha estat llarga i àrdua. De fet, fins i tot després que un nord-americà de color hagi ocupat la Casa Blanca, Barack Obama, continuen existint diferències racials, especialment en alguns sectors. L’exèrcit dels Estats Units ha estat exemple de discriminació respecte diversos col·lectius (homosexuals, dones…), però, en el cas dels afroamericans, fins i tot en època de segregació, ha estat una via d’integració.

L’any 1940, en plena II Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Franklin D. Roosvelt, pressionat per diverses associacions defensores dels drets de la gent de color, va decidir crear una potent unitat de pilots de combat i bombardeig formada i dirigida exclusivament per afroamericans. Amb aquest experiment, el president i les forces armades del país, perseguien dos objectius: silenciar aquestes entitats i evidenciar la inferioritat dels afroamericans. Però no comptaven pas amb què la valentia no distingeix entre colors.

L’experiment va ser batejat amb el nom de Tuskegee, localitat d’Alabama on es va habilitar una caserna militar allunyada de qualsevol altre instal·lació militar, i on els soldats africans van començar a rebre formació com a pilots de caça sota el comandament del coronel Benjamin Davis. Jr. Els membres d’aquest esquadró també van ser coneguts amb el sobrenom de “Red tails” (Cues vermelles), ja que pintaven d’aquest color la part posterior seus avions.

Dels molts nois de color que van respondre a la crida de l’exèrcit, 450 es van graduar. Malgrat la seva formació, però, no van entrar en guerra fins que degut a l’alt nombre d’avions caiguts, l’exèrcit nord-americà es va veure obligat a sol·licitar la seva ajuda. Primer van ser enviats a Itàlia, on van destruir diverses infraestructures feixistes i es van encarar per primera vegada amb l’aviació nazi, i després a l’Àfrica, on van demostrar novament que ells també podien ser bons pilots. De fet, la seva actuació va ser tan brillant que els propis nazis els van anomenar “Schwartze Vogelmenshen”, (Homes Ocells Negres) i la resta de tropes aliades van mostrar gran admiració.

El conflicte, per aquesta unitat de pilots, va acabar amb un balanç de: 1578 missions, 251 avions enemics abatuts, 850 condecoracions i 66 pilots morts de 926 graduats – una dada considerada proporcionalment baixa-. El cert és que els pilots afroamericans van haver d’afrontar-se a dues batalles: la guerra i el racisme, i de les dues en van sortir amb honors. Així, doncs, malgrat les reticències inicials, després del projecte Tuskegee, el departament de Guerra dels Estats va acabar eliminant el juliol de 1948 – molt abans que en altres àmbits, la segregació a l’exèrcit per ordre del president Harry Truman. Finalment, l’any 2007 els aviadors de Tuskegee van rebre una de les distincions més importants del país: La medalla d’or del Congrés. – TEXT: MARIA COLL / IL·LUSTRACIÓ: RAUL CAMPUZANO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *