Aquest professor de Ciències Socials d’ESADE és una persona optimista i encara que es mostra crític amb el procés de mercantilització de la societat no menysté el poder de certs moviments de resistència.
El campus d’ESADE a Sant Cugat és un petit món aïllat. A l’espai existent entre les dues rengleres d’edificis s’hi poden sentir diversitat d’idiomes: gran exemple d’educació global. En el departament de Ciències Socials d’aquesta institució hi treballa David Murillo, sociòleg amb una àmplia experiència en l’àmbit de la responsabilitat social corporativa, qui intenta tossudament introduir noves i alternatives visions de l’economia en un espai on el negoci i el capital mana.
Estem vivint un procés de mercantilització dels valors?
Hi ha elements que sí que ens indiquen aquest procés. Ara bé, jo sóc seguidor de Karl Polanyi, un autor que l’any 1944 va escriure un llibre titulat La gran transformació, en el qual parla d’un doble moviment. Per una banda, certament, hi ha una mercantilització creixent dels diferents àmbits de la vida. L’anomenada “economia col·laborativa”, seria això. Estem observant l’entrada dels valors del capitalisme a uns espais on fins ara no hi havien entrat. Però això no és nou.
Ah, no?
Aquesta és una tendència històrica que comença al segle XVIII quan es mercantilitzen les terres –moltes terres comunals passen a ser privades–, quan els oficis es proletaritzen, etc. La tendència a la mercantilització ha existit sempre en l’evolució del capitalisme. Ara podem dir que “compartim” una habitació, però en el fons, estem llogant una habitació. Una novetat seria que ara hi ha una americanització de l’economia, ja que moltes d’aquestes plataformes beuen dels valors d’aquesta cultura.
I quin seria l’altre moviment, segons Polanyi?
Aquest fenomen també té una banda positiva. Els individus, a nivell cognitiu, psicològic i biològic, som socials i cooperatius. Per tant, des d’aquest punt de vista, els valors del capitalisme, que ho mercantilitzen tot, tenen uns límits. L’optimista Polanyi afirma que tot esforç de mercantilització genera també un contrafort de gent que vol tenir estabilitat i previsió vital, cosa que la microsegmentació de tasques a la qual ens condueix la mercantilització no garanteix. És a dir, davant de la mercantilització es creen moviments de resistència. Moviments que avui ja trobem a nivell polític, econòmic, etc. Projectes allunyats de les multinacionals i que creen comunitat. Som Energia seria una mostra d’aquest model alternatiu.
La tendència a la mercantilització ha existit sempre en l’evolució del capitalisme. És una evolució històrica que comença al segle XVIII, quan moltes terres comunals passen a ser privades i els oficis es proletaritzen
Concreta que actualment cal parlar d’“economia col·laborativa”, entre cometes. Per què?
Curiosament, en els seus orígens, totes aquestes empreses, com Google o Airbnb, volien reduir la mercantilització i el consum. Per exemple, l’objectiu original de Airbnb era que una persona pogués compartir casa amb una altra quan els hotels d’una ciutat estiguessin plens. Però no podem oblidar que un dels motors econòmics del nostre sistema és la mercantilització. Per tant, qualsevol perspectiva de benefici demana una entrada de capital que empeny cap a la mercantilització.
Vol dir que avui això ja no és així?
No. Aquella idea inicial de compartir una habitació per un temps concret s’ha convertit en un habitatge sencer de lloguer per un temps il·limitat. A més, generalment, darrera del negoci ja no hi ha ciutadans sinó professionals del lloguer d’habitatges. D’aquesta manera és evident que ara s’estan mercantilitzant els valors originals de l’economia col·laborativa.
En queda alguna cosa de la idea original d’aquest concepte?
L’any 2015 molts autors de Ouishare França, la branca francesa de l’economia col·laborativa, ja donaven per acabat aquest sistema. Era un terrabastall de crítiques. Hi ha hagut una colonització del terme. Ara totes les empreses fan economia col·laborativa. Quan una empresa deixa de vendre suficients cotxes, passa a vendre serveis de mobilitat! Les empreses resisteixen: és evident que veuen venir els problemes i s’hi adapten.
Estem en un moment de canvi o els moviments de resistència són residuals?
Els canvis són profunds, fins i tot a nivell polític. Tots els moviments anomenats populistes, tan per la dreta com per l’esquerra, que en aquest moment tenen lloc a Europa i als Estats Units –i en aquest grup també hi incloc Donald Trump– són de resistència. Moviment de resistència contra situacions, que ens agradaran més o menys, però que són de desigualtat o de greuge. Avui hi ha moviments de resituació dins del món polític a Europa, a l’Estat espanyol, a Catalunya, a Barcelona, etc. En el nostre sistema hi ha periòdicament esgotaments de cicle i la idea de mercantilització, entesa com a promesa d’alliberament que vam viure a la dècada dels noranta, acaba ara. Per tant, si tenim en compte que ara hem arribat a un cert límit, em declaro optimista.
La crisi econòmica hauria accelerat aquest procés?
Depèn dels llocs. Als Estats Units la crisi econòmica va ser molt més forta, però també se’n van recuperar molt més ràpid. A l’Estat espanyol hem viscut un cas paradigmàtic. Aquí encara estem recuperant rendes, la disparitat entre salaris no deixa d’augmentar, etc. La manera més gràfica de veure aquesta resistència és en el canvi polític, també és on posem les expectatives de les coses que aquest sistema econòmic ens pot donar. Si continuem mercantilitzant l’habitatge – un dret suposadament garantit per la Constitució–, si mercantilitzem el turisme… Què passarà? La crisi evidencia molt més els límits d’un model econòmic al qual a hores d’ara no sabem posar-li fre.
A l’inici de la crisi algunes persones asseguraven que aquesta estava potenciant valors com la reciprocitat i la solidaritat. Ara, però, són aquests valors els que s’estan mercantilitzant… Una paradoxa?
No crec que siguin dues coses incompatibles. Durant una època vam pensar que totes aquestes plataformes econòmiques eren el progrés, però ara hem vist les seves conseqüències. En aquest moment milers de persones estan buscant sistemes alternatius als oligopolis energètics o ja formen part de cooperatives d’habitatge. Seran suficientment forts aquests sistemes alternatius? Dependrà de la influència que tinguin a l’àmbit polític. La qüestió ara és veure com es configuren les forces en el marc dels tres poders: societat civil, economia i política, aquest darrer entès com a marc regulador. Les finances no són invencibles.
Hi ha autors que asseguren que el valor de la comunitat està en crisi.
El valor de la comunitat està en crisi perquè la força empeny cap a una altra banda, però això no és pas definitiu. Aquesta seria una visió religiosa de l’economia. Marx diria que precisament el camí cap a una concentració creixent ens portarà cap a una rebel·lió. Segons el darrer informe d’Intermon Oxfam, 26 persones del món posseeixen la mateixa riquesa que els 3.800 milions de persones més pobres del món. Això pot continuar així? No. Un món així és insostenible des de qualsevol perspectiva, tant a nivell ecològic com des del punt de vista de les desigualtats.
Sembla que estiguem en una situació de “vull canviar… però no”.
Hem de tenir en compte que hi ha actituds personals que no passen ni per un procés de reflexió. La majoria de les persones no es mostren partidàries de la mercantilització. Per exemple, Donald Trump, al mateix temps que empeny temes relacionats amb la mercantilització, es queixa que Amazon desertitza el petit comerç americà. Per què no fa res? Per què hi ha un conjunt d’elements que enfoquen cap aquesta direcció. Si una persona té un pis, pràcticament no rep interessos pels estalvis que té al banc i només rep inputs que l’empenyen a posar el pis a plataformes de lloguer temporal, és lògic que en un moment d’inseguretat ho faci.
Davant de la mercantilització avui es creen moviments de resistència. Moviments que avui ja trobem a nivell polític, econòmic, etc. Projectes allunyats de les multinacionals i que creen comunitat
El mercat ‘online’ revoluciona aquest procés de mercantilització?
Totalment. Hi ha dos motors centrals que generen aquest canvi: un és la globalització i l’altre són els avenços tecnològics. El món digital afegeix al sistema la serialitat, la immediatesa, el baix cost –ara puc fer rèpliques infinites d’una mateixa notícia– i coses que li encanten al sistema econòmic com l’extrajurisdiccionalitat –puc situar la meva empresa en un paradís fiscal i operar en molts altres països–, la qual cosa genera un gran problema de governabilitat.
Les lleis estan preparades per aquest nou mercat?
Ja ho diuen: “L’estat és massa gran per les coses petites i massa petit per les coses grans”. I literalment és així. Canvi climàtic? Ho pot aturar un estat? Segurament no. La UE, potser una mica. Regular els paradisos fiscals? La UE, per exemple, podria fer coses al respecte. Ara, paradoxa de la globalització, ens cal avançar cap a un federalisme global: si els problemes són col·lectius, els hem de treballar també de forma col·lectiva. I com es fa això? Doncs, encara que ens pugui semblar una via lentíssima, a través d’un procés de creació d’institucions internacionals. Davant de problemes globals, les solucions han de ser globals.
En el moment en què la conscienciació del ciutadà hauria de ser màxima, la seva possibilitat de participació en el sistema també és més directa, ja no es necessiten intermediaris.
Tots som còmplices del sistema a molts nivells. No som clients de l’entitat financera que s’ajusta més als nostres valors sinó a la qual s’ajusta més a les nostres necessitats, amb més o menys mesura seguim fent ús de coses de plàstic, etc. En aquest sentit jo sóc benvolent amb mi mateix i amb les persones. Intentem corregir les nostres contradiccions, però és inevitable treballar encara amb certes contradiccions. Amb l’economia col·laborativa passa el mateix. Com que hi ha dos mil persones a Barcelona beneficiant-se de la plataforma Airbnb hem de condonar totes les habitacions de la norma d’aquesta empresa? No. Estic segur que la mateixa persona que lloga és conscient de les molèsties que provoca. Jo crec en el rol de la societat, expressada a través dels governs, per regular aquest àmbit de convivència.
Una persona gran se sent sola, té una habitació desaprofitada i la posa a lloguer per 150 euros. Està mercantilitzant? Sí, segurament, però al mateix temps també genera un espai de comunitat, de confiança i d’interacció
Wallapop, segons vostè, seria un model de negoci amb alguna particularitat, respecte la resta de plataformes. Quina?
És una plataforma particular perquè aquesta sí que es basa en el reaprofitament. Una gran part de les coses que s’hi venen haurien anat a les deixalles. Per tant, per mi, Wallapop lliga molt més amb l’origen de l’economia col·laborativa. Amb Wallapop una bici que hauria anat al contenidor o que hagués mor a un magatzem ara té una segona vida. El problema actual de Wallapop és de monetarització. Si la plataforma és un intercanvi entre usuaris, on hi ha el benefici? Ara han hagut d’introduir alguns serveis paral·lels, però això té uns límits.
On és el negoci, doncs?
El negoci d’aquestes plataformes es troba en l’increment dels seus usuaris. Encara que perdin molts diners, si segueixen incrementant el nombre de seguidors, tenen valor. El cas perfecte és Uber. L’empresa de transport amb conductor perd mil milions al trimestre i té una valoració en borsa de vuitanta milions de dòlars. Com es manté? Doncs perquè no para d’augmentar la seva flota de vehicles. Si recordeu, fa 25 anys Amazon venia exclusivament llibres. Doncs ara, a part de vendre de tot, les dades de la policia d’Utah, estat dels Estats Units, estan allotjades en un servidor d’Amazon. Això només s’aconsegueix amb una promesa: potser ara no tinc beneficis, però si en el futur aconsegueixo tenir molts seguidors, us podré oferir alguna cosa. Per tant, Wallapop es troba ara buscant resposta a la gran pregunta: com treure rendiment de tots els meus usuaris?
És veritat que es recicla, però també es dona menys, i com bé explica, es fa negoci amb les nostres dades. Per tant, més comercialització, no?
Una persona gran se sent sola, té una habitació desaprofitada i la posa a lloguer per 150 euros al mes. Està mercantilitzant? Sí, segurament, però al mateix temps també genera un espai de comunitat, de confiança i d’interacció. Per exemple, SocialCar, una plataforma de lloguer de cotxes entre particulars, és un negoci, però també genera comunitat. Jo deixo el meu cotxe a un altre aquells dies de la setmana que no el faig servir. Bla Bla Car és un servei francès de vehicle compartit que fa possible que les persones que volen desplaçar-se al mateix lloc al mateix moment puguin organitzar-se per viatjar junts. Això té un impacte en el transport públic? Sí, evidentment; però, després de la desaparició de l’autoestopista degut a pors racionals, aquest sistema també genera comunitat.
Això vol dir que potser hauríem de ser més flexibles?
Tampoc totes les plataformes són igual de pernicioses arreu. Per exemple, Airbnb, en espais no víctimes de la gentrificació, pot donar vida a pobles i a zones rurals i oferir ajudes a persones amb recursos escassos.
Hi ha desconeixement respecte aquests nou models de negoci? Hi ha manca d’educació?
Bla Bla Car s’ha arribat a valorar en 25.000 milions de dòlars! Una contradicció si tenim en compte que els professors de cooperativisme o de treball social tenim un espai sovint molt petit dins el sistema, però l’espai dels qui volen reformar sempre és petitó. Tenim l’espai que tenim, però amb aquest també hem de poder fer coses.
