Cremar un parlament

Una important indústria catalana està a punt de tancar i els seus treballadors i treballadores inicien protestes per salvar els seus llocs de treball. En una d’aquestes manifestacions es dirigeixen al Parlament de Catalunya i cremen l’edifici. Això, evidentment, no ha passat mai. Però, si s’esdevingués un fet semblant, ¿us podeu imaginar l’enrenou que es produiria?

Doncs això, exactament això, és el que va passar a Cartagena l’any 1992. No fa ni trenta anys! En aquella època la reconversió industrial amenaçava de tancament les principals indústries de la ciutat, entre les quals les drassanes públiques Bazán, i les protestes sindicals es van anar succeint durant setmanes. Fins que un dia de febrer del 1992, i després d’una actuació policial desencertada, els manifestants van assaltar el parlament regional de Múrcia, que es troba a Cartagena. Tot l’edifici va cremar.

El mateix any en què es van produir aquests fets Espanya es presentava davant del món com un estat modern i avançat. L’Expo de Sevilla i, sobretot, els Jocs Olímpics de Barcelona, ajudaven a mostrar aquesta imatge de modernitat.

El context que va portar a la crema del parlament murcià i el contrast amb els grans esdeveniments del 1992 és el que explica la pel·lícula El año del descubrimiento, dirigida per Luis López Carrasco. Una pel·lícula que ofereix una experiència difícil d’oblidar i que, tot i els seus 200 minuts de durada, no es fa gens llarga. Les seves tres parts (“Aunque no lo recuerde, sí que lo he vivido”, “Y el mundo te come a ti”, “Quemar un parlamento”), sumades a un epíleg, interpel·len a l’espectador i el porten a posicionar-se no només davant dels fets relatats sinó també sobre qüestions d’actualitat.

López Carrasco explicava en una entrevista: “La reconversión industrial es un asunto muy desconocido pese a la cantidad de ciudades a las que afectó (…). Recuerdo de niño haber visto en televisión el Parlamento en llamas pero al preguntar a amigos y conocidos me doy cuenta de que pocas personas lo recuerdan. Esto me estimula para realizar una película que rastreara qué fue lo que realmente sucedió (…). En 1992 la sociedad española vive grandes contradicciones, las cuales probablemente no se han resuelto todavía”.

I m’adono que jo, com els amics de López Carrasco, recordo molt bé els Jocs del 92 i, en canvi, havia oblidat els fets de Cartagena. I això que conec bé aquesta ciutat murciana, on hi vaig viure un temps i que visitava sovint en l’època en què van passar els fets.

Cal aprendre de la història. Però malament rai si només en recordem les coses boniques i no aprenem res de les “lletges”.

Per cert, quinze dies després de cremar l’edifici del parlament regional, el govern espanyol va atorgar la construcció de sis vaixells de guerra a la Bazán de Cartagena i es van salvar molts llocs de treball. Cremar un parlament…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.