Que ja no tenim temps per jugar plegats? Certament els dies no han deixat de tenir vint-i-quatre hores, per tant el temps el tenim. Què canvia? Com distribuïm el temps que tenim? L’ús que fem del temps sembla que ens hagi portat a una sensació ben curiosa: sentir que no tenim prou temps, sentir que anem darrera d’allò que hem apuntat a l’agenda (extraescolars, esports…), sentir-nos atrapats fins i tot per allò que hem triat fer lliurement.
Captius del temps
En moltes converses amb molts pares i mares, sembla que el denominador comú del temps (el temps que no és el d’escola) és aquesta sensació d’agendes de tarda i cap de setmana plenes com si fossin gimcanes d’activitats extraescolars dels fills i filles. Anar a portar a un fill aquí, anar a portar l’altre allà, recollir un a una hora i córrer fins l’altre… Tot el dia corrent, i sense saber ben bé per què hem triat això, per omplir el temps? Per què és bo tot el que s’ha triat fer? Per què si no ho fem ara ja no ho farem? Acaba la setmana, acaba el mes i no ens hem reservat un temps per compartir. Ni una mica de temps per a jocs d’imaginació, temps de tarda perquè ells juguin simplement amb jocs simbòlics lliures.
Juguem plegats
El joc mou sentiments, ens permet arribar als altres d’una manera diferent, més oberta, ens permet establir diàleg amb la resta de la família per canals més lúdics i més emocionals. Experts en el joc com Imma Marín (www.marinva.es) o Oriol Ripoll (jocsorg.oriolripoll.net/Mambo) ens recorden constantment les grans avantatges del joc com a eina educativa i com a peça clau en la comunicació familiar. Potser és un bon moment per poder distribuir el temps d’una altra manera, deixant espais per poder gaudir plegats.
Crear espais i contextos lúdics per compartir somriures
Si busquem espais de lleure en l’aire lliure podrem compartir moltes coses plegats: passeigs en bicicleta o caminant descobrint indrets inimaginables en la natura. Qualsevol joc de pilota, de corda o fer tombarelles encisa uns ulls petits, que riuen especialment quan els pares i mares també ens equivoquem i no encertem la pilota, o el salt de corda, per no dir la vertical o tombarella.
Una altra opció és crear espais on els jocs de taula, els jocs de màgia, d’estratègia i d’enginy retroben el sentit. És una bona oportunitat per fer alguna cosa intergeneracional, on tres generacions familiars es poden reunir al voltant d’una taula i uns ensenyen als altres els jocs de sempre. Des del sudoku al bingo, passant per tots i cada un dels jocs més clàssics. Fins i tot els darrers jocs més tecnològics poden ser compartits per la família, tecnologia no implica aïllament, podem jugar plegats a molts bons jocs.
L’educació sempre passa per decidir com a mares i pares decidim si volem crear aquests espais de temps lúdic compartit. Jo us convido a fer-ho. Juguem?
