La Laura viu al Pla de l’Avellà. Va arribar-hi de petita amb els seus pares, quan el Pla començava a edificar-se. Els camps es convertien en carrers i avingudes, envoltant fileres de cases i espais enjardinats. Ara, és com un petit poble resguardat per les muntanyes de Montcabré, Burriac i sota la mirada de Cabrera, davant la platja banyada per la immensitat del mar. Aquí ha crescut i s’hi sent arrelada.
Molts matins passeja a primera hora per la platja, pensa que els rajos del sol naixent li donen energia per tot el dia. Tant a l’estiu com a l’hivern camina descalça per la sorra a trencar de les ones; la fredor de l’aigua li desperta el cos. Avui no camina, asseguda a la sorra amb la mirada perduda mar endins té a la ment el seu pare, fa uns dies que va morir.
Mirant la immensitat del mar li sembla notar la seva presència. De sobte, veu una petita barca amb les veles blanques inflades pel vent dirigir-se a l’horitzó. La mira una bona estona fins que és sols un punt blanc que es confon amb els núvols, allà on el mar i el cel es troben.
Sent una veu que diu:
—Ha marxat
Ella pensa:
—No, no ha marxat, la perdem de vista, s’ha fet petita solament als nostres ulls i en aquest precís moment, més enllà hi ha altres ulls que la veuen arribar, altres veus que amb alegria criden que ha arribat.
.
Deixa passar el temps, no sap quan, la mirada fixa allà on el mar i el cel es troben. El soroll del moviment suau de l’aigua platejada pel sol la tranquil·litza. S’aixeca i respira fortament, vol omplir-se del vent que inflava les veles blanques de la petita barca, camina fins a trobar-se amb les ones amigues de cada dia, té un calfred per la fredor de l’aigua. Tanca els ulls, l’escalfor del sol a la cara li eixuga les llàgrimes barrejades amb les espurnes que volen amb el vent. I volen també barrejant- se records de la seva vida amb el pare: la infància, l’adolescència, la joventut , fins ara a la maduresa.
La sorra, l’aigua, el sol l’acaricien amb tendresa, són testimonis únics. Solament ella i la seva platja saben i guardaran per sempre l’íntim
secret: la Laura s’ha acomiadat del pare.
