Valors es pregunta per què costa tant als joves emancipar-se

Segons les darreres dades fetes públiques pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), actualment només el vint per cent dels joves catalans poden deslligar-se de la residència familiar, quan el 2008 eren el 32 per cent. I un 26 per cent dels joves no poden fer-ho per motius econòmics, una dada que s’espera que augmenti els propers anys davant la crisi econòmica que ha generat la pandèmia del Coronavirus. I això fa que els joves catalans marxin de casa als 29,5 anys, per sobre de la mitja europea (26 anys) i per sobre d’altres països com França (24), Alemanya (23,7) o Regne Unit (24,4).

Ara bé, només les causes econòmiques justifiquen la tardança en l’emancipació dels joves catalans? O també hi ha altres realitats políticament incorrectes i de vegades més difícils de digerir? Per exemple, podem parlar d’una generació de joves mancada de motivació i de compromís, tardanament madura, amb manca d’autoestima, molt desorientada i extremadament protegida pels seus progenitors i per la societat en general?

Aquest és el punt de partida del monogràfic de novembre de la revista Valors, titulat Emancipar-se: una missió impossible?. Maria Coll en parla amb Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, que defensa que “emmancipar-se vol dir fer-se subjecte”, i també en una altra conversa amb Natàlia Cantó, doctora en Sociologia i professora d’Estudis de les Arts i Humanitats de la UOC. El monogràfic inclou també articles de Jorge Tió, psicòleg clínic i referent en Salut Mental i Adolescència de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària; i Guillermo Chirino, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

Fora de monogràfic Joan Salicrú conversa amb Teresa Guardans, filòloga i doctora en Humanitats,
especialitzada en diversitat cultural i religiosa, i Eduard Ibáñez, llicenciat en dret i en filosofia i director de Justícia i Pau, sobre l’actual model d’ensenyament de la religió a les escoles públiques catalanes, que torna a ser notícia arran de la decisió de començar a fer classes de religió islàmica en aquells centres on hi hagi pares que ho demanin.

Finalment, a l’entrevista del mes Laura Cera parla amb Teresa Baró, experta en comunicació i llenguatge no verbal, que reflexiona sobre la comunicació interpersonal en època de pandèmia. “Amb la mascareta posada hem de parlar més a poc a poc, més clar i més alt. I acompanyar el missatge amb els gestos i amb la mirada”, afirma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.