El mediàtic professor de direcció de màrqueting d’ESADE afirma que en temps de crisi ja s’ha fet tard en aplicar el valor de la prudència.
Carles Torrecilla s’ha convertit en un economista mediàtic per les seves intervencions en el programa El Món de RAC1 de Jordi Basté i El Hormiguero d’Antena3, en els quals ha demostrat la seva habilitat per explicar de forma entenedora el moment econòmic actual.
En un moment de crisi econòmica ha de prevaldre el valor de la prudència o és moment d’arriscar?
Quan un conductor ha de ser més prudent: quan va a poc a poc o quan va ràpid? Naturalment, cal ser més prudent quan més velocitat agafa el cotxe. Això vol dir que la prudència és un valor que hem de tenir quan l’economia va a tota velocitat, està en un procés d’acceleració. És en els moments de bonança, quan tothom es torna boig, que s’ha de potenciar el valor de la prudència.
Per tant, no en temps de crisi…
No. Quan l’economia va lenta, la prudència –com a valor i no com a reacció momentània davant d’una determinació concreta– no és tan necessària. Quan tot s’accelera sembla que ser prudent no sigui la decisió més encertada, però, precisament per això, cal remarcar que estem parlant d’un valor i no d’una reacció davant d’una situació concreta. La prudència és un valor que sempre, independentment de la situació, hauria de fer de paraigües de tota l’organització.
En aquest cas, ara ja hauríem fet tard per ser prudents…
Sí, si parlem de la crisi actual. Les crisis, però, ens ensenyen la necessitat dels valors i que aquests no poden estar fets a mida per quan a nosaltres en convé. Precisament és quan tot va bé que l’empresa amb valors decideix que la seva manera de funcionar serà una altra. Per tant, la crisi ens ensenya que si som prudents durant el pròxim cicle econòmic, quan vingui la següent crisi econòmica tindrem una organització que afrontarà les coses d’una altra manera. En resum, hem d’aprendre a ser prudents de cara a la següent crisi, perquè per a aquesta ja hem fet tard.
Ara tots els missatges político-econòmics que ens arriben des d’Europa i des dels governs estatals són una crida a la prudència. Es fa un mal ús d’aquesta paraula?
Es fa un mal ús perquè en veritat el valor de la prudència també s’assimila a actuarde forma justa, recta… Però en economia el prudent és aquell que valora els riscos i els rendiments de cada cosa; en canvi, no és prudent aquell que només pensa en els beneficis que en pot obtenir.
Hi ha una relació entre risc i rendibilitat…
Sí, qualsevol cosa que dóna una mica més de rendibilitat, també comporta un risc més alt. Per exemple, dir que un producte financer amb un interès més alt s’ha de comprar perquè és segur, és una incoherència. Si és més rendible, és més insegur. Precisament, una de les lliçons que molta gent haurà après d’aquesta crisi és que rendibilitat i risc sempre van de la mà. Un exemple clar d’això ha estat el sector de la immobiliària. Qui pensa les coses, redueix el risc, però també la rendibilitat.
Podem dir que en aquesta crisi tothom, des dels banquers, els professors d’economia fent prediccions, els ciutadans invertint…. han estat imprudents?
A tots els nivells hi ha hagut gent més i menys prudent. A tot arreu hi ha hagut gent molt prudent, persones que no van voler grans rendibilitats i, per tant, no van assumir grans riscos. Aquests ara sembla que no hi siguin, perquè no es queixen, però ara estan guanyant diners perquè aprofiten el fet d’haver estat prudents. Cadascú ha de ser responsable dels seus actes.
En aquest sentit, quina pedagogia s’ha de fer amb els empresaris per explicar-los aquesta idea de “prudència en temps de bonança”…
És fàcil. L’empresari no ha de pensar d’on pot treure oportunitats d’aquesta crisi. No! L’empresari prudent segueix un pla que s’ajusta a la voluntat de mantenir l’estabilitat de l’empresa i encara que puguin sortir noves oportunitats, si no s’ajusten a aquest pla, no les accepta. Perquè les oportunitats, el que solen fer, és desviar-nos del camí que ens havíem plantejat. En canvi, l’imprudent aprofita totes les oportunitats, però de cop és ric, de cop és pobre, de cop torna a guanyar… i ha d’acceptar aquesta conseqüència de la seva forma d’actuar.
El valor de la prudència s’hauria de treballar més a les escoles de negocis?
No. A les escoles de negocis, com a mínim a la meva, expliquem que una persona pottenir el valor de la prudència o no tenir-lo. I els ensenyem com prendre decisions conservadores de baix risc i poca rendibilitat, de mig risc i mitjana rendibilitat i d’alt risc i alta rendibilitat.
No tots els alumnes són emprenedors…
No. Deixem clar que una persona ha de treballar segons els valors de l’organització on està. Uns valors que estan pactats amb els accionistes, amb els treballadors i directius, amb els sindicats… Els valors són compartits pels membres d’una empresa i si no t’agraden, canvia d’empresa.
Cal saber per a qui treballem i quins treballadors contractem.
El que no és bo és tenir una persona imprudent, que prengui decisions boges, en una organització on un dels seus valors sigui la prudència. El treballador ha de saber quin és el seu entorn. Igual que si jo porto els meus diners en un banc vull saber si és una entitat local d’estalvi o una gran entitat internacional d’inversió.
