Parlar més d’un idioma pot resultar útil a l’hora de combatre possibles malalties neurodegeneratives. Així ho ha conclòs un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital de Sant Pau, que demostra que les persones bilingües o multilingües tenen major protecció davant la neurodegeneració en la malaltia de Huntington, una afectació que provoca el desgast d’algunes cèl·lules nervioses del cervell.
El fet de parlar dos o més idiomes de manera habitual està associat amb canvis estructurals i metabòlics del cervell que tenen un impacte positiu en la cognició, el moviment i la funcionalitat.
L’estudi, publicat a la revista ‘Parkinsonism and related disorders’, ha anat a càrrec del grup de recerca en malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment de l’Institut de Recerca de Sant Pau, i s’ha dut a terme entre pacients afectats per la malaltia de Huntington. Liderats pel doctor Saül Martínez-Horta, els investigadors van explorar l’efecte del bilingüisme sobre el volum i el metabolisme cerebral utilitzant tècniques de neuroimatge.
Els resultats demostren que els pacients que al llarg de la seva vida han intercalat en més ocasions català i castellà tenen un millor rendiment cognitiu en determinades proves, un major volum cerebral en zones frontals i un millor funcionament metabòlic en diferents àrees fronto-temporals i de l’escorça cingulada anterior dorsal. Aquests canvis s’associen amb un millor rendiment cognitiu i un millor estat funcional global, suggerint un efecte neuroprotector sobre la progressió de la malaltia.
Aquesta és la primera vegada que un estudi aborda un procés neurodegeneratiu tan complex com la malaltia de Huntington. Els resultats obtinguts reforcen la importància de mantenir una activitat mental regular com a agent neuroprotector en casos de processos neurodegeneratius, a més de destacar l’extraordinari efecte d’alternar l’ús de dues llengües. – J. V.
