El 2007 Zygmunt Bauman (Poznan, 1925) va publicar l’obra Tiempos líquidos. Vivir en una època de incertidumbre. El sociòleg polonès, que havia estat purgat de la Universitat de Varsòvia però ja s’havia construït un prestigi en altres universitats europees i nord-americanes, aleshores poc es pensava que la seva teoria seria tan coneguda.
Bauman, en en aquesta obra, caracteritza la modernitat com un temps líquid. Assegura que la societat ha passat de tenir uns fonaments estructurals estables i sòlids a ser una societat líquida, en la qual les estructures socials ja no perduren els temps suficient per solidificar-se i, per tant, no serveixen a l’individu com a fonaments on construir la seva acció humana i on recolzar la seva escala de valors. En aquest sentit, per exemple, la disminució de la durabilitat de les unitats familiars en seria un bon clar.
Però a més, Bauman reconeix altres aspectes que també provoquen la debilitat de la societat. Per exemple, la separació entre poder i política. Però, també, la pèrdua de la força dels sistemes de seguretat que protegeixen l’individu, la qual cosa fa que la paraula comunitat -entesa com a xarxa de vincles que uneixen els diferents individus- cada vegada estigui més buida de contingut. I, finalment, la renúncia a la planificació a la llarg termini. La necessitat que tenim de concebre tots els nostres desitjos aquí i ara debiliten valors com l’esforç, la perseverança o el treball que caracteritzarien una societat sòlida.
En conclusió, segons Bauman, aquesta nova societat líquida a la qual estem immersos provoca que els individus cada cop hagin de ser més flexibles per adaptarse a diferents contextos permanentment canviants, estiguin disposats a canviar sempre de tàctica, no tinguin unes aspiracions vitals ben marcades i tendeixin a abandonar tot allò que comporti compromís i lleialtat, exemple del canvi d’estat que adquireixen alguns valors que fins aleshores havien caracteritzat la societat sòlida que hem deixat enrere.
Una societat sòlida que, el mateix Bauman no descarta que un dia torni, especialment com a conseqüència de la crisi econòmica, quan la societat angoixada per la incertesa i el futur voldrà recuperar la seguretat i tornarà a apostar per la solidesa.
