Alguns diuen que és per la crisi. D’altres, per salut, per contaminar menys o una manera agradable de moure’s per les ciutats.
Ben lluny de la típica imatge dels països nòrdics amb aparcaments de bicicleta (i qualsevol tub d’acer que serveixi per lligar-ne una) ben atapeïts, a les nostres ciutats l’ús de la bici no està generalitzat. Per saber quin és l’estat de la qüestió, des de 2006 es publica el Baròmetre anual de la Bicicleta. Aquest informe és el resultat d’estudi de l’evolució de l’opinió, els hàbits i l’ús que els catalans fan de la bicicleta, així com les necessitats i demandes que tenen els ciutadans en relació a aquesta. De l’últim estudi elaborat (any 2011) se n’extreuen diverses dades de rellevància. Primerament, en els últims cinc anys hi ha hagut un increment notable de les persones que fan servir la bicicleta diàriament (gairebé 200 mil ciclistes més). El percentatge d’ús setmanal de la bicicleta ascendeix al 23,8%. Per altra banda, tot i que els motius per agafar aquest mitjà de transport són, majoritàriament, de salut i per fer esport, es veu un augment significatiu en els arguments relatius a la mobilitat i al medi ambient. Finalment, pel que fa a les dificultats de mobilitat en les ciutats, la majoria d’usuaris de bicicleta fan referència a l’excés de trànsit motoritzat, seguit de ben a prop de la insuficiència de carrils bici. Sigui com sigui, cada vegada agafem més la bici i som més conscients de la necessitat de fer-ho. Cal un esforç per part de tots i totes, administració i ciutadans, per promoure aquest canvi d’hàbits. Reduirem la contaminació i, a més, guanyarem en salut. Fet que ens permetrà estalviar força diners. I ara, tal i com està tot plegat, ens cal més que mai.
