La figura de Bahiyyih Khanum (1846-1932), la única filla de Bahá’u’lláh, fundador de la fe bahà’í, sempre se l’associa a la perseverança i a la paciència. Durant la infantesa, a diferència de la majoria de nenes de la seva època, va rebre una educació formal i, entre altres valors, la devoció per cuidar als més desafavorits.
El seu naixement va coincidir amb l’esclat de la fe babí, un moviment espiritual que durant la dècada del 1840 va revolucionar l’antiga Pèrsia. Aquesta religió, considerada de les més joves del món, va ser fundada per Báb, amb qui el seu pare hi mantenia correspondència.
Segons Báb, totes les religions provenen del mateix Déu i, els diferents profetes de la humanitat com Abraham, Moisès, Buda, Jesús i Mahoma –considerats Manifestacions de Déu– han servit de base per l’evolució de la civilització. Seguint aquesta premissa, ara, la humanitat s’enfronta al repte de trobar una visió unificadora del futur de la societat.
Tanmateix, en aquell moment, posar en dubte als líders clericals ortodoxes va enervar a la nació persa. La resposta de les autoritats va generar una onada de repressió i opressió contra tots els seguidors i Báb, el seu líder, va ser afusellat el 1850.
Per la seva banda, Bahà’u’lláh, pare de Bahiyyih Khanum, va ser empresonat a la coneguda fosa negra de Teheran el 1852, ja que mantenia un vincle molt estret amb Báb. Quatre mesos després, el pare va ser alliberat i tota la família va exiliar-se a Bagdad (Irak) i, posteriorment, a Palestina, on, degut a totes aquestes vicissituds, el pare de la Bahiyyih va ser considerat profeta de la religió fins que va morir.
Des d’aleshores, Bahíyyih Khánum, la seva única filla, va ser coneguda com a la Gran fulla sagrada, per la seva perseverança i paciència en aquests anys tan convulsos. Bahíyyih Khánum va exercir de cap de la fe bahà’í a nivell mundial durant vint-i-nou anys. Això, però, només quan els successors –primer el seu germà i després el seu nebot– estaven absents. Això implicava reunir-se amb alts dignataris, pronunciar discursos, oferir ajuda mèdica als malalts i escriure cartes d’ànim a les comunitats de tot el món, sobretot, a les dones.
