L’endemà de la Superbowl, les inscripcions per aprendre castellà a la plataforma Duolingo van augmentar un 35 per cent. I és que, més enllà que els Seattle Seahawks superessin els New England Patriots en l’esdeveniment esportiu més seguit a tots els Estats Units, si per alguna cosa es recordarà la final de la lliga de futbol americà d’aquest any és per l’actuació de Bad Bunny a la mitja part del partit.
El cantant porto-riqueny de trap i reggaeton va fer un xou de tretze minuts íntegrament en castellà, tot i que els que comencin a practicar amb Duolingo descobriran aviat que les seves lletres no s’assemblen gaire a l’idioma del diccionari. Bad Bunny va transformar el Levi’s Stadium de Santa Clara en una escenificació de la vida dels milions de persones de la comunitat llatina dels Estats Units, sovint l’ase dels cops de tantes coses. Des del record de les plantacions de canya de sucre a les parades de tacos i els venedors ambulants de piragües, l’autor del tema DeBÍ TiRAR MáS FOToS (escrit així, barrejant majúscules i minúscules, per fer-ho encara més complicat per als usuaris de Duolingo) va fer-se seva la dita que qui perd els orígens perd la identitat.
No fa tant, Benito Antonio Martínez Ocasio —el nom real d’aquest conill dolent— era un universitari que treballava en un supermercat i penjava cançons a Soundcloud. Ara, amb trenta-un anys, és un artista global, el més escoltat del món a Spotify, ha protagonitzat la primera portada en castellà de la revista Time i a Yale fan una assignatura sobre com la seva música ha influït en la política i la cultura caribenya.
Convertit en icona planetària i ídol de la joventut, Bad Bunny està acostumat a fer servir la fama que li ha donat la música per posar al centre del debat qüestions que van més enllà de la partitura. Aquest esperit reivindicatiu l’ha portat a participar en les protestes de Puerto Rico el 2019, ha arribat a pagar tanques publicitàries durant la campanya electoral per protestar contra el partit que governa l’illa i la cançó Debí tirar más fotos s’ha convertit en un himne a Palestina i al Líban, on els joves li han donat un nou significat després dels bombardejos de l’exèrcit israelià. També s’ha negat a portar la seva última gira als Estats Units per evitar batudes contra migrants.
És per això que, una setmana més tard d’arrasar als Grammy i criticar obertament l’actuació del servei d’immigració dels Estats Units a Minnesota, qui més qui menys tothom esperava que el xou de la mitja part de la Superbowl fos una resposta als atacs contra les persones migrants que ha fet Donald Trump, que —en un missatge no gaire creïble— va dir que no sabia qui era el cantant.
Però, un cop més, Bad Bunny va sorprendre. Va fer un concert donant només missatges en positiu: projectant als videomarcadors la frase “l’única cosa més poderosa que l’odi és l’amor”; incorporant a l’actuació cameos de Ricky Martin, Pedro Pascal, Jessica Alba i Lady Gaga, però també de Toñita, la cèlebre propietària d’un centre social caribeny a Brooklyn; i recitant com una lletania el nom de tots i cadascun dels estats del continent. Una reivindicació de l’Amèrica continent per sobre de l’Amèrica país, precisament als Estats Units, on massa sovint quan es diu “god bless America” es vol dir, únicament, “que déu beneeixi els Estats Units”.
I, tot plegat, culminant-ho amb el missatge “junts som Amèrica”, escrit en una pilota de futbol americà —en teoria, la protagonista de tot plegat— com a manera simbòlica de remarcar que només som si hi som tots.
Bad Bunny: La veu d’un continent
