Aquest estiu, la filòsofa Marina Garcés va compartir una sèrie de reflexions filosòfiques sobre l’amistat a Catalunya Ràdio. Entre altres coses, Garcés afirma que l’amistat és un vincle social tan poderós que s’escapa dels contractes i les lleis.
Al quart capítol, Garcés diu que no dedica una secció a les reflexions d’Aristòtil sobre l’amistat justament perquè Aristòtil és el filòsof de l’amistat. Recomana, això sí, llegir el llibre VIII de la seva Ètica nicomaquea. Què hi diu, en aquest text, Aristòtil, sobre l’amistat?
“Per Aristòtil, les amistats per plaer abunden en la joventut i les amistats per utilitat en la vellesa. L’amistat per caràcter és la perfecta”
Entre d’altres consideracions, Aristòtil diferencia tres menes d’amistat. En l’amistat per plaer, cadascú busca el seu propi gaudi. Dues persones són amigues en la mesura que es resulten plaents l’una a l’altra, en la mesura que passen estones agradables plegades. Si deixen de resultar-se agradables, l’amistat s’acaba.
En l’amistat per utilitat, cadascú busca el seu propi interès. Dues persones són amigues en la mesura que treuen algun profit l’una de l’altra. Es beneficien mútuament. Si s’acaba la utilitat, s’acaba l’amistat.
En l’amistat per caràcter, dues persones són amigues per la seva manera de ser, en la mesura que són persones bones.
Segons Aristòtil, les amistats per plaer abunden en la joventut i les amistats per utilitat en la vellesa. També diu que les amistats per caràcter són més estables, són escasses i requereixen temps. Aquesta última, per Aristòtil, és l’amistat perfecta.
Continuen sent vigents les menes d’amistat que diferencia Aristòtil? Podríem afegir-ne alguna més? En quina mesura hem d’esmenar els comentaris que en fa? Per continuar pensant l’amistat, Garcés recomana llegir el llibre VIII de l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil, i des d’aquí us recomanem escoltar les reflexions que Garcés va compartir a Catalunya Ràdio aquest estiu passat.
