Vivim en un temps de desesperança. Arreu del món, a Europa i també als Estats Units. No podem negar-ho. Fer-ho és partir d’una anàlisi de la realitat absolutament esbiaixat. Vivim desesperançats en la política, especialment en el meu país, amb un president que explota les vísceres de la gent, els sentiments que surten de l’estómac, per guanyar les eleccions, fent promeses que després no podrà o no voldrà complir, perquè al capdavall és un amic dels poderosos, un més entre ells. Em dic Alexandria Ocasio-Cortez, sóc nascuda el 1989, i el juny passat vaig guanyar les primàries del Partit Demòcrata en el 14è districte congressional de l’estat de Nova York. Vaig guanyar a contrapronòstic, imposant-me a Joseph Crowley, un veterà dur de pelar. Però que davant la il·lusió, l’esperança, el desig de crear un futur junts de la meva candidatura… Va convertir-se en no res. I això significa que aviat seré congressista dels Estats Units per aquest estat, on vaig néixer. De fet, m’agrada recordar-ho, vaig néixer al Bronx, un barri estigmatitzat que entre tots hem d’aconseguir reconvertir en un espai de vida digna i saludable. Així ho vaig fer jo, una simple cambrera que treballava a Manhattan, com tants d’altres, de manera que no hi ha res impossible. Volem uns EUA millors i un món millor, més just i més digne per a tothom. Hem de reconquerir la política, tornar a connectar amb els valors dels votants actuals i establir-hi de nou un vincle de confiança, no pas una vinculació com si els polítics fóssim iogurts d’un supermercat, on acabes comprant el més bonic i lluminós. Junts tornarem a fer gran la política d’aquest país!
Alexandria Ocasio-Cortez
