Fer recerca oral de la història, que també en podríem dir la història petita, són gestes, instants i fets que han confegit puntals invisibles. És clar que aquest tipus d’història comporta un risc. La memòria no sempre és fidel a la realitat a mesura que el temps transcorre. M’agrada plasmar sobre el paper tot allò que em conten, tal i com ho recorden, ja que per a ells és la veritable història que han viscut. M’agrada conèixer la vida i costums de cada lloc abans que la massificació, la globalització i les meravelles telemàtiques arraconin aquests malaurats escenaris.
Sovint consulto arxius buscant un fet o una data i he comprovat que en alguna ocasió la informació que hi trobo tampoc és del tot fidel a la realitat, principalment en arxius municipals de pobles petits. Segons la cal·ligrafia del secretari de l’Ajuntament (en aquell temps allò més normal era escriure amb ploma estilogràfica o amb una plometa que sucaven en un tinter), es fa difícil esbrinar el contingut de l’escrit.
En un poble del Berguedà vaig trobar a l’arxiu el nom dels nadons que havien nascut en un any concret. Necessitava aquesta informació per incloure-la en un llibre que estava escrivint sobre aquella comarca. Entre ells hi vaig trobar una nena que, segons el secretari, es deia Maria Armengol. Un cop publicat el llibre, aquella nena, que ara ja ha complert els seixanta anys, molt enfadada em va dir: “Jo no em dic Maria Armengol, em dic Maria Armingau. Per una vegada a la vida que surto en un llibre us equivoqueu amb el cognom!”.
En el llibre de matrimonis de la Parròquia de Santa Maria de Mataró, fa més de cinquanta anys enrera, hi consten una parella de nuvis que també són casats a la parròquia de Sant Josep de la mateixa ciutat, també segons els llibres d’aquesta comunitat. Es van casar dues vegades el mateix dia en dues parròquies diferents de la ciutat? Vaig localitzar aquell nuvi, que actualment supera l’edat de setanta anys, i em va aclarir els fets. “Ens vam casar a Santa Maria, que era la parròquia que jo pertanyia, però també vam fer constar el matrimoni a la parròquia de Sant Josep, perquè la meva dona era d’aquesta”, va explicar el senyor.
Les lletres dels arxius són fredes. En canvi la història oral traspua emocions, sentiments i silencis sovint regats amb llàgrimes. Sempre prefereixo escriure escoltant la paraula viva.
