Com cada any música de fons, bon ambient, el “cling-cling” d’unes copes que brinden, les panxes ja plenes i ara més que mai la família i els amics: els nostres, els que ens pertanyen, d’alguna manera. Ingredients indispensables per la sobretaula.
Els records de tants i tants moments… Dies passats i dies que encara han de venir, acudits i una mica d’humor, el paquet de tabac a les acaballes i les ampolles buides que formen una pila sobre de la taula.
-Doncs apa! Un any més tornem a tenir el Nadal aquí!
-Sembla mentida com passa el temps!
-Ja ho pots ben dir. Saps què em passa a mi? Que tinc la sensació que cada Nadal arriba una mica abans.
-Sí, si, és veritat, no te n’adones i ja hi ets! Sembla mentida…
-Amb els regals, les presses, les cues a les botigues…
-Què me’n dius dels carrers guarnits? Fan venir de gust sortir malgrat el fred.
-Això em fa pensar en aquell Nadal… el del 84 crec…
-I tant! Quina glaçada! Va ser un hivern llarg i dur.
[…]
I al voltant de la taula s’atropellen els mots i les hores. Vells temps, opinions, gresca i qui sap si alguna partida de cartes! La nit es jove i encara queda estona per endavant.
S’agraeixen la companyia i la conversa: com cada any sorolloses, però més que mai agradables
