Com una ombra menuda i fredolica
m’embadoco amb el prodigi del circ.
Sento a la sang les agulles que broden
illes de terror, silencis totals:
lleons humils a l’espetec de tralla
saltant indemnes per cercles de foc,
punyals llançats a la diana noia,
trapezistes llançats fins a l’esglai,
cosacs dempeus sobre la doble gropa
de cavalls al galop, gossos mudats
amb armilla i barret salten i lladren
en conversa animada amb la mestressa,
ossos desmanyotats de llarg ronsal,
els pallassos de gran boca vermella
i postissa rialla mig dubtosa…
Això també és el món? Ara voldria
compartir-ho de grat amb qui com jo
estan bojos per escapar del gris
i penetrar la màgia inversemblant
ni que sigui tan sols per una estona.
Il·lusió màgica
