Entrevista

Sergi Torres: “Hem de resituar la consciència”

L’autor dels llibres com Un puente a la realidad o Saltar al vacío reivindica la consciència com a motor de canvi del sistema econòmic i el lideratge conscient com a eina de transformació de diferents sectors de la societat.

Es pot definir la consciència?
Pots definir l’experiència que tu tens, però definir la consciència és impossible sempre i quan tu tinguis un punt de vista particular. I aquest és el gran repte que tenim com a éssers humans: nosaltres tenim un punt de vista sobre les coses i som conscients de la realitat que ens envolta des d’aquesta perspectiva, però el punt de vista mai és la realitat. Per tant, la consciència mai es pot definir des de la consciència mateixa. Nosaltres som definicions que la consciència fa, però nosaltres no la podem definir a ella.

Això vol dir que cada persona conscient té una consciència diferent?
Cada persona conscient manifesta d’una forma individual el fet conscient, però l’essència de la consciència és la mateixa cosa en tots.

Cadascú personalitza la consciència.
Això mateix. Aquesta consciència personalitzada és la manera a través de la qual nosaltres som nosaltres. La trampa d’això és que sovint ens quedem en aquest nivell i no més som conscient del que nosaltres som conscients, però som molt més que això.

Expliquis una mica més, per favor.
Quan nosaltres creem una societat, un sistema econòmic, una família… no ens adonem que l’estem organitzant en base a un punt de vista. Però aquesta opció no és la realitat, sinó una tria d’entre moltes opcions. Les opcions es poden canviar, però com que hem perdut la consciència –la capacitat de transformar–, ens quedem segrestats per les formes que nosaltres mateixos hem construït. Així doncs, passem la vida intentant adaptar-nos a la cultura, a la societat, a l’economia que vivim… quan podríem canviar-les. En definitiva, hem de resituar la consciència.

Com s’aprèn a ser conscient?
Hi ha una eina molt important que és l’atenció. Quan una persona presta atenció a qualsevol cosa –s’atura i mira– comença a veure matisos que abans no veia. Si ens aturem deu minuts per mirar la societat en la qual vivim ens adonarem de les seves disfuncions i de com nosaltres en som copartíceps. I en aquest punt podrem començar a prendre decisions orientades a transformar el sistema. L’atenció ens porta a recuperar el centre de la consciència, perquè l’atenció se situa al nucli de la consciència.

L’atenció demana inversió de temps, escolta…
No necessàriament. És més senzill. Atenció vol dir decisió. Ara mateix puc conversar amb tu i pensar que tu no ets el que jo penso, la qual cosa em permetrà arribar a un espai de comunió. Això no es porta a terme amb dedicació, amb temps o amb escolta, sinó amb decisió. Els nens quan intenten posar-se drets ho fan per impuls, no perquè ho han d’aprendre; doncs això és igual. Si ens hi fixem, tot el nostre entorn ens està reclamant atenció. I hem d’atendre aquests reclams, però des del nostre centre.

Per tant, segons vostè, hem d’obrir el nostre camp de visió a partir del nostre interior.
Hi ha una manera d’entendre l’autoatenció com una sucursal de l’egoisme, però no té res a veure. Una persona no pot servir el seu entorn si no està complerta, perquè, aleshores, en el suposat servei, només buscarà una forma de completar-se i aquest serà perjudicat.

En aquest moment al món hi ha diversos moviments que demanen canvis. Quines particularitats té el Capitalisme Conscient?
Es necessita consciència per transformar un sistema econòmic actual que provoca desigualtats. Si jo no sóc conscient de mi mateix, no podré veure quin ús faig dels diners. Mentre jo no sigui conscient de com estic moviment els diners, no podré descobrir una nova forma de moure’ls, perquè fins que no estigui en pau amb la situació actual, no hi haurà un acte de creació. La reacció al capitalisme generarà un contra capitalisme que serà més de la mateixa cosa. Tots els moviments són vàlids, però cap ho serà si al darrera no hi ha un aspecte conscient de transformació real.

En un món cada cop més volàtil, també a l’àmbit de l’economia i l’empresa, el Capitalisme Conscient hi té espai?
El fet de reconèixer la part inconscient del sistema econòmic no està condicionada al context. És més, el context és l’eina per descobrir aquesta part inconscient del sistema. Actualment el sistema volàtil ens serveix per descobrir que els diners no són estables. Per tant, és absurd dipositar la nostra estabilitat en els diners. El Capitalisme Conscient aposta per una transformació que s’origina en un mateix i no en moure els factors externs que ens envolten. Insisteixo: un sistema econòmic que transformi la societat ha de provenir d’una trobada profunda amb l’individu.

Aquest canvi l’ha de fer exclusivament l’empresari o també els treballadors?
És un procés individual i creatiu. Generalment l’empresari té un camp de transformació molt més ampli que el treballador. Ara bé, també és possible que un treballador entri en contacte amb si mateix, perdi la por als diners, deixi l’empresa i creï la seva pròpia iniciativa. En aquest cas, el fet de tenir un cap inconscient el porta a descobrir la seva pròpia consciència.

El lideratge conscient, a nivell pràctic, com s’observa?
No se sap. Cada empresari que ha fet aquest procés de conscienciació ha creat el seu sistema. Per exemple, hi ha empresaris que no controlen si els seus treballadors van a treballar; d’aquesta manera saben que la seva vida personal i laboral no estan en conflicte i quan treballen ho fan dedicats al cent per cent. Altres deixen que els seus treballadors es regulin el sou segons els beneficis garantint així l’estabilitat de l’empresa, etc. Tots són sistemes creatius completament nous. No sabem que passarà, però sí que sabem que quan es construeix una cosa a partir de l’espai de l’autoconeixement, el sistema que en sorgeix afavoreix l’espai des del qual es construeix.

L’empresari conscient ho és dins i fora de l’empresa?
Se’ns ha dit i se’ns ha ensenyat que s’ha de separar el món laboral del món familiar, perquè el món laboral es considera una càrrega. Molt poca gent guanya diners fent allò que li agrada. Per tant, quan una persona està vuit hores diàries fent una cosa que no li agrada, quan arriba a casa vol descansar d’aquella activitat. Contràriament, la consciència és integritat, la consciència no separa. I, en aquest sentit, el Jo persona i el Jo empresari són un únic individu. En el cas dels empresaris conscients, els valors de la família i els valors de l’empresa, que es veu com una família, són els mateixos. A més, la creativitat no té fronteres, arriba on arriba, no exclusivament al despatx. De fet, a les grans empreses ètiques i conscients els treballadors treballen 24 hores perquè en realitat no s’esforcen cap hora. Treballar és gaudir. Això és un canvi de mentalitat i no es pot promoure.

Més enllà de l’empresa, mancaria lideratge conscient també en altres àmbits?
Sí, sens dubte. En el món de la política el lideratge conscient és molt necessari. Ens sorprendríem de la potencialitat de la política si estigués liderada per persones íntegres. Una persona íntegra és aquella que no defensa les seves idees de forma sectària. Això vol dir que tu i jo ens podem trobar i crear un sistema de govern sense imposar les nostres particularitats. Per altra banda, avui eduquem els nostres fills perquè arribin a certs llocs laborals, però es calcula que d’aquí deu anys un setanta per cent de les professions seran completament noves. Per tant, si no eduquem els joves a ser líders en la seva pròpia experiència de vida, quan surtin al món laboral no seran suficientment resilients o creatius. –M. COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *