La nefasta primera setmana del mandat de Donald Trump ha posat sobre la taula multitud de preguntes. Fins a quin punt Trump perjudica els interessos dels propis Estats Units amb les desmesurades polítiques proteccionistes que ha posat en marxa, per exemple anunciant la construcció d’un mur faraònic amb Mèxic? De quina manera Trump menysté els valors fundacionals d’acollida i inclusió social dels EUA, prohibint l’entrada al país de musulmans de determinats països? Fins a quin punt Trump menysté el legislatiu i la idea mateixa de representativitat per exemple quan critica durament els membres del seu propi partit que seuen a les cambres de representants? En definitiva, fins a quin punt el president nord-americà posa en perill el mateix ordre liberal per exemple exhibint un menyspreu absolut al paper de la premsa? La reacció inicial d’alguns va ser la de pensar que les institucions americanes, per si mateixes, serien suficients per frenar les ambicions excessives d’un president desmesurat. És a dir, que amb el sistema de separació de poders i checks-and-balances el president nord-americà toparia amb frens institucionals que regularien els seus propis excessos. El problema, però, és que el president nord-americà té molt marge de maniobra: capacitat per nomenar multitud de càrrecs influents, un control molt directe sobre la burocràcia de l’administració etc. De manera que pot afectar moltíssim el dia a dia de l’administració i les polítiques del nou govern. El problema de fons és doncs què passa quan governa una persona amb caràcter no-liberal, és a dir algú clarament intolerant i amb uns valors i creences que no són coherents amb el sistema de valors fundacional recollits a la pròpia Constitució americana. Quan això passa el propi sistema institucional està en perill.
Com ha assenyalat brillantment l’economista Daron Acemolgu a Foreign Policy, la societat civil serà inevitablement la darrera frontera contra els excessos de Trump. Ha sorprès a molts el fet que hagi estat justament Acemoglu (el gran valedor del paper de les institucions, amb el seu conegut llibre sobre perquè fracassen els països) el que hagi escrit que amb les institucions potser no n’hi haurà prou. En aquest sentit, la marxa de les dones (amb gran seguiment a moltes ciutats) i les reaccions immediates contra la prohibició de l’entrada de musulmans (amb manifestacions a molts aeroports) conviden a l’optimisme. La paradoxa és, però, que no seran les institucions les que per si mateixes seran capaces de frenar un president massa ambiciós. En darrer terme serà la societat civil, i no pas ningú altre, qui frenarà els excessos de Donald Trump. Dit d’un altra manera, dependrà del fet que entre la ciutadania noradmericana predominin (i siguin majoria) els ciutadans que sí que són realment liberals i per tant tolerants; perquè seran ells els qui no permetran que un governant no-tolerant es passi de la ratlla.
En aquest sentit, els Estats Units potser hauran d’afrontar moments crítics. Com han remarcat destacats assessors de governs anteriors, fins i tot dels governs republicans de Bush, l’ordre liberal es basa en un sistema de valors que ha de prioritzar la tolerància. Si la tolerància no és la divisa bàsica del governant, aleshores pot ser que a la societat civil no li quedi més remei que reaccionar contra els abusos del governant.
Institucions i societat civil
