Els mitjans de comunicació tenen predilecció per a les llistes. Algunes, fins i tot, s’han fet tan famoses que, any rere any, ja s’esperen amb impaciència. Aquest és el cas, per exemple, de la llista Forbes, que publica aquesta revista sobre les cent persones més riques del món; o la llista Fortune 500, que promou la publicació del mateix nom sobre les més grans empreses nord-americanes de capital obert, segons el seu volum de ventes. Llistes basades en conceptes com la riquesa o la fama, valors que segons Chandran Nair, director executiu del Global Institute for Tomorrow (GIFT) i exdirector de la UNESCO, “no són els nostres”, en referència a la majoria de la societat.
Així doncs, amb la voluntat de contrarestar aquestes llistes poc significatives, potenciar els valors positius de la societat i donar llum a persones del món que fan grans coses per a la humanitat, però mai sortiran als mitjans de comunicació, Nair va decidir iniciar el 2013 el projecte sense ànim de lucre The Other Hundred (Els altres cent). La primera llista inaugural va ser publicada en format llibre de fotografies. Es van seleccionar 11.000 imatges arribades de 158 països i presentades per 1.500 fotògrafs. I de totes les històries rebudes es van escollir cent herois anònims.
Dos anys més tard, i amb la voluntat d’oferir una resposta encara més concreta a les llistes basades en la riquesa, el Global Institute for Tomorrow (GIFT) va publicar The Other Hundred Entrepreneurs (2015), una llista carregada d’empresaris quotidians de tot el món que van començar amb recursos mínims. Aquesta llista capta la realitat de les petites i mitjanes empreses, en comptes de multimilionaris tecnològics o MBA d’elit, i posa com a exemple d’emprenedoria els pintors de gratacels de l’Índia, els agricultors de la Sal d’Austràlia o el propietari d’un cafè internet rural del Brasil, entre molts altres.
I, finalment, l’any passat es va publicar una tercera llista: The Other Hundred Educators. En quest cas el llibre un recull cent històries seleccionades a partir de mil propostes fotogràfiques rebudes de 130 països. Es tracta de professors que “no es limiten a modelar les ments de la propera generació, sinó que també donen suport a les seves comunitats, des dels nens fins als adults, fins a persones amb necessitats especials”, explica Nair. I insisteix: “es tracta d’educadors que mai no estaran al capdavant de cap llista, però The Other Hundred mostra que el món de l’educació és més divers i interessant que el retratat que en fan les portades de les revistes empresarials”.
Des d’Armènia i Azerbaidjan fins a Zimbabwe, Nair vol demostrar que l’educació no és només un constant viatge d’aprenentatge, sinó que malgrat moltes persones no poden obtenir l’educació molts donem per feta, no n’estan necessàriament privats. Hi ha històries ben diverses: des de Rooftop Republic, una empresa social basada en l’educació agrícola urbana que fa horts als teulades d’Hong Kong, fotografiada per l’espanyol Xaume Olleros; l’e-learning de Ruanda, una sala d’informàtica organitzada dins un autobús; o la vida de Mohd Alamgir, un professor de 61 anys que fa classes als nens de Calcuta assegut a les vies del tren.
