Les noves tecnologies han revolucionat, entre moltes altres coses, el món laboral. Una de les oportunitats que ofereix el nou context per a molts dels treballadors és la flexibilitat horària, amb la possibilitat de treballar a distància i gestionar d’una altra manera la jornada. Però aquesta flexibilitat té un revers menys conciliador: s’esborren els límits entre el món personal i el món laboral, convertint-nos en dependents del correu electrònic o del telèfon mòbil les nits, els caps de setmana i els festius.
A França, on un 12 per cent dels treballadors sofreix esgotament laboral (la coneguda Síndrome del ‘burnout’), l’1 de gener d’enguany va entrar en vigor l’anomenat “dret a desconnectar”, en el marc de la seva reforma laboral. La llei, que és poc concreta en les mesures a prendre (i en les sancions corresponents), és un primer pas en el debat i obliga a les empreses de més de cinquanta treballadors a obrir negociacions entre empresa i treballadors per trobar un acord en com aplicar-la. A Alemanya, Volkswagen ha estat pionera (per iniciativa pròpia) i des de 2011 imposa a part dels seus treballadors un bloqueig en l’accés al seu correu electrònic en el mòbil entre les 18.15h i les set del matí.
A l’Estat espanyol, el Congrés dels Diputats va aprovar el passat 11 d’octubre, dins el redactat final de la Llei de Protecció de Dades, un apartat on reconeix el Dret a la desconnexió digital dels treballadors. De moment és un reconeixement encara més vague que el cas francès, però és un primer pas, i important, dins el debat sobre la reforma horària i la conciliació personal i professional. De moment, però, les lleis no determinen com s’ha d’efectuar aquesta desconnexió i d’alguna manera es limiten a parlar de la desconnexió en l’ús del correu electrònic o el mòbil. A més, afecta un tipus i nombre molt limitat de treballadors, on hi entrarien per exemples els autònoms (algú s’imagina un autònom que digui als seus clients “ui, no et responc fora d’hores”?).
Evgeny Morozov, un dels principals investigadors sobre els efectes d’Internet en la política i la societat, va un pas més enllà. S’ha de limitar, com s’ha realitzat fins ara, el dret a la desconnexió digital només en l’àmbit laboral? Segons Morozov, no. La nostra connexió en la vida personal i privada és segurament més extensa, més adictiva, i, sobretot, més lucrativa per a les empreses, que com hem vist en altres ocasions extreuen dades dels nostres hàbits, comportaments i gustos que converteixen en nous models de negoci.
Des de fa un parell d’anys, als Estats Units, s’han posat de moda uns “campaments de desintoxicació digital”, on els adults poden anar a realitzar activitats diverses i on no poden utilitzar dispositius digitals, per tal d’alliberar-se de la seva addicció. De fet, existeixen fins i tot buscadors específics a Internet per localitzar quina activitat s’adequa més al teu perfil. I lògicament, la broma es paga. Així, la desconnexió digital s’està convertint, i es pot arribar a convertir, en un privilegi de classe.
