Valors disseciona la falta d’identificació actual amb la classe social respectiva

A inicis de segle XX, a Catalunya, la classe social d’una persona es podia saber només mirant-li els peus. Encara avui, en els països de l’anomenat Tercer Món, les sabates, la seva conservació o fins i tot el fet de tenir-ne o no tenir-ne, són un clar indicador de la situació econòmica de la persona que les calça. A casa nostra, en canvi, l’ús diferenciat de les sabates, sembla que s’ha difuminat: les espardenyes s’han convertit en un calçat de tendència i tothom, fins i tot en espais considerats formals, porta vambes…

Això vol dir que han desaparegut les classes socials? Tot al contrari. Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat sobre la pobresa a Catalunya diuen que les desigualtats s’eixamplen i les persones riques de Catalunya ho són més, mentre que els pobres també són més pobres. Una contradicció entre realitat i sentiment de pertinença que, a les portes del Dia Internacional del Treballador, porta Valors a preguntar-se en el seu monogràfic: Què ha provocat aquesta desafecció de classe? Per què avui ens identifiquen altres elements com el gènere o la nacionalitat abans que la classe social? És evident que la consciència de la classe social no està de moda, però és necessària?

Ho fa, com sempre de la mà de diferents persones que han treballat aquesta qüestió, començant per Joan Coscubiela, advocat i sindicalista, el qual sosté que el concepte ‘classe obrera’ i el procés d’industrialització que el va crear s’ha transformat i resignificat; i Santiago López-Petit, filòsof vinculat a la lluita obrera, que proclama: “La dimensió col·lectiva ha desaparegut i l’home
ha passat a lluitar sol”. També col·laboren en aquest monogràfic Ferran Giménez, doctor en sociologia, que escriu Consciència de classe o emancipació comunitària?; i Afra Blanco, responsable de Juventud FeSMC-UGT.

Fora del monogràfic, es conversa amb sobre el rerefons de la guerra d’Ucraïna i els relats maniqueistes i simplistes que ràpidament s’estan configurant al voltant d’ella amb Carmen Magallón, catedràtica de Física i Química, i presidenta d’honor de WILPF Espanya (Lliga
Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat; i Antoni Soler, professor, militant històric de grups pacifistes i no-violents des dels anys setanta, i actual president de FundiPau. A l’Entrevista es parla amb Enrique Figueredo, periodista, que a A la velocidad del hachís (Libros de Vanguardia) ha radiografiat els joves residents al Camp de Gibraltar que han crescut en una societat infiltrada per la droga. – REDACCIÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.