La pandèmia ha generat un debat intel·lectual sobre la consciència global. Tot i les restriccions de mobilitat i les reticències sanitàries, els resultats d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicat en obert a Journal of Tourism Futures senyala que, tot i les pèrdues econòmiques del sector turístic en aquests últims anys, avui “el turisme de masses està lluny de desaparèixer”.
Així ho ha dit, Francesc González, professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, membre del grup Noves Perspectives en Turisme i Oci (NOTOUR) i qui també forma part de l’equip de lideratge de l’estudi. Després de mesos d’investigació, l’expert recalca que hi ha tres tipologies de turista diferents que varien en funció de la seva intenció de canviar els hàbits turístics, independentment de si han passat la malaltia, o no.
Així doncs, es pot diferenciar el “turista preocupat”, que manifesta les seves ganes de voler canviar la seva manera de viure i, conseqüentment, la forma de viatjar. El “turista pragmàtic”, sensible al risc associat al turisme, però que, a diferència del primer, el seu canvi de comportament serà temporal i només fins que duri la pandèmia. I, per últim,”el turisme escèptic”, el qual, a diferència dels altres, continúa desplaçant-se a llocs de turisme de masses, ja que no vol canviar ni el seu comportament ni els seus hàbits.
Els investigadors incideixen en què la percepció del risc es construeix socialment, de manera que, per generar un canvi, hi ha d’haver altres mesures com ara la sensibilització o l’educació, donat que,”el canvi de comportament depèn de factors com l’actitud ambiental o la visió prèvia del món que tenen els individus”, assenyala González.
L’estudi conclou que no hi ha “un temor generalitzat per continuar viatjant ni a fer-ho d’una manera radicalment diferent”, de fet, després de dos anys de pandèmia, hi ha un important nombre de turistes que, a llarg termini, continuen confiant llocs tradicionals de turisme de masses de sol i platja, ja que no ho associen un risc més alt de contraure-re una malaltia. De fet, en alguns casos “ho veuen com a més segurs”.
