El Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona ha acollit aquest dilluns 14 de febrer l’acte de presentació del número 200 de la Revista Valors, que aquest mes ha reunit a vint pensadors i escriptors per reflexionar sobre la maduresa de la nostra societat.
La codirectora de Valors, Maria Coll, ha volgut iniciar la trobada agraint a tots els participants del número, així com als quaranta col·laboradors que han fet possible l’arribada a l’edició 200, després de quasi vint anys. “Mantenim el mateix objectiu de sempre: parlar de l’actualitat que ens envolta a través de l’òptica dels valors”, ha sentenciat Coll.
L’acte ha comptat amb la presència de dos filòsofs de reconegut prestigi i participants del monogràfic del número especial d’enguany, Gregorio Luri i Begoña Román. Moderats pel periodista Jordi Sacristán, la missió de respondre a la pregunta inicial –Som una societat madura?– no era tasca senzilla.
Román avançava en un inici que, tot i necessitar molts matisos per respondre-la, el fet mateix de “preguntar-se si som una societat madura ja és un símbol clar de maduresa”. En la mateixa línia, Luri ha afegit que “no som una societat madura perquè no sabem governar bé, com curar bé ni com educar bé”.
La racionalitat del futur
Sense dubte, un dels elements que marcarà els pròxims anys és la visió que tenim del futur: s’aboca la distopia, l’apocalipsi, proclamen alguns. Però, és realment així?
El pedagog Gregorio Luri ha explicat, a tall d’anècdota, que “moltes escoles estan educant en por pel futur”. “Siguin quins siguin els problemes del present, si no sabem reaccionar amb la serenor que requereixen ja hem perdut”. Una serenor que, segons Luri, “només ens pot proporcionar la raó. La desconfiança vers la raó és un monstre terrible”.
En la mateixa línia, la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, Begoña Román, ha denunciat la creixent equiparació entre el pluralisme i el relativisme. “El problema del pluralisme on vivim instal·lats és el relativisme. No tot és relatiu ni respectable. En què basem la respectabilitat?”, ha preguntat Román a una sala d’actes plena de gom a gom.
La tecnologia: un amplificador o una imposició?
Una de les altres qüestions que ha sobrevolat el diàleg ha estat el paper de la tecnologia en un futur on sembla que cada vegada tindrà més importància. “L’home és un animal tecnològic. La tecnologia no és res més que una pròtesi que amplifica el que ja som. No soc partidari de culpabilitzar les tecnologies de tots els problemes”, sostenia Luri de forma clara i allunyant-se de discursos tecnofòbics, que han arrelat amb força arran de la pandèmia.
Román, tot i coincidir amb Luri, ha puntualitzat que el problema sorgeix quan la tecnologia es converteix en “una imposició”. “Mentre em deixin triar entre usar-la o no, ja m’està bé”, explicava en referència a l’exclusió social que pateixen moltes persones grans amb les sucursals bancàries.
Román i Luri busquen les escletxes que presenta la nostra societat per estimular el pensament crític. I és que l’edició de Valors d’aquest mes és una oportunitat única per endinsar-se, al llarg de més de noranta pàgines, en el concepte de maduresa que, més enllà de respondre a la pregunta plantejada, ens ajuda a entendre un context marcat per la pandèmia i tota la incertesa generada.
Segurament no tindrem una resposta exacta a la pregunta Som una societat madura?, però, com recordava Román, el simple fet de fer-la, de verbalitzar-la, ja ens indica un grau de maduresa, una voluntat d’aturar-se i reflexionar-hi.
