El paisatge, segons la definició oficial, són “els aspectes d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques”; per tant, no ha de ser exclusivament natural –tot i que quan posem la paraula al cercador d’imatges d’internet, la majoria seran de muntanyes nevades, prats verds i cavalls pasturant, una platja deserta…
Sovint analitzem el paisatge a partir de com hi ha intervingut l’ésser humà. Una història generalment trista. En el monogràfic bimensual de juliol i agost, la revista Valors reivindica la influència, l’impacte, del paisatge en la persona. L’ésser humà no solament és transformador del paisatge, també n’és receptor. De quina manera, doncs, els paisatges ens transformen?
Per trobar resposta, a aquesta pregunta, Valors entrevista a Joan Nogué, exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya; i Carme Fiol, arquitecte i cofundadora de Arriola & Fiol Arquitectes. Per la seva banda, Josep M. Forcada, pintor, metge i periodista, expressa la seva valoració del paisatge i bellesa. Alhora, Ramon Folch, doctor en Biologia, socioecòleg i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans reflexiona sobre la velocitat de la tecnologia i el seu impacte en l’apreciació del paisatge; i, finalment, Josep Gordi i Serrat, professor de Geografia Física a la Universitat de Girona, es capbussa en el món de l’espiritualitat dels paisatges.
Fora del monogràfic, Joan Salicrú dedica la conversa del mes a un fenomen creixent: L’ecoansietat, posant el debat sobre la taula d’aquesta tendència amb Tania Estapé, psicòloga clínica i professora de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC; i Gemma San Cornelio, Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora del grup MEDIACCIONS (Comunicació i cultura digital).
