Aquests dies de novembre està succeint a Barcelona – potser vostè ho ha viscut o l’està encara vivint en primera persona – un fenomen al qual no estem massa acostumats. Vull dir que… és sorprenent! Es tracta del Barcelona pensa, un festival promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Vivim en una societat dèbil, plena de frivolitats – algunes d’elles ben divertides, certament, com són les “distraccions massives superficials” -, però sembla que, més enllà d’alguns espectacles esportius, musicals o de “varietats”, poc espai li queda a la cultura… i menys si és cultura “seca”, com ho són la reflexió i el pensament.
Doncs bé, en aquesta societat catalana, que no és tan diferent de la que trobem en altres països, hi ha un lloc pel saber; quan sembla que casi tot – deixant de banda les elits que van a Liceus i Auditoris, o al teatre – ho envaeix un món de discoteques i sales de festes, de programes escombraria tipus Telecinco i d’aquell dolce far niente que defuig l’esforç i que és tan típic de les societats decadents, de vida tova i aburgesada.
Miro les dades de la segona edició, la de l’any passat, i em quedo sorprès. Al Barcelona pensa hi van participar directament 4200 persones, i es va exhaurir el 95 per cent de l’aforament del programa. Es van doblar les dades de la primera edició: Què passarà en aquesta tercera que ha començat avui i finalitzarà el 19 de novembre, amb més de 30 activitats programades?
Barcelona pensa és, i perdonin el joc de paraules, una bona pensada. Té com a objectiu la difusió, apropament i transmissió de la filosofia, i aquesta oberta a tothom, i al carrer.
Repassant el programa d’enguany hi trobo molt més del que podríem abastar. Hi ha cafès filosòfics – i fins i tot cabarets –; audioguies per visitar Museus amb reflexió, filosofia per a nens, presentacions de llibres, documentals i debats oberts de tota mena; i en espais ciutadans ben diferents: des de l’Institut d’Estudis Catalans fins a llibreries, museus, facultats universitàries, centres cívics i, ¡clar que sí! també pels carrers de Barcelona, com la ruta filosòfica prevista per al dijous 17.
La filosofia no és Merlí, una sèrie hipersexuada que, lamentablement, instrumentalitza les classes de Batxillerat com a rerefons d’unes inquietuds d’adolescents i adults sovint mal gestionades. La filosofia la trobem en una cultura crítica i participativa en la qual tothom s’hi pot sentir implicat. Només cal voler reflexionar, voler pensar.
M’agrada el “Barcelona pensa” perquè converteix el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre l’alta i la baixa cultura. No sé si a altres països del món, a altres ciutats, tenen un festival així. És ben cert que arreu hi ha excel·lents propostes, però estic ben satisfet que aquí ara tinguem Barcelona pensa.
