El número de Valors que teniu a les mans, amb què la revista arriba al número dotze, té un caràcter especial. En aquesta ocasió no tractem cap valor de forma monogràfica sinó que us expliquem una història que n’està plena, de valors. Es tracta de l’odissea protagonitzada fa 32 anys per un equip de rugbi uruguaià, quan l’avió amb què viatjava cap a Santiago de Xile per jugar un encontre amb un equip local es va estavellar enmig de la serralada dels Andes. La història es va fer famosa perquè l’única manera que els setze supervivents van tenir de poder-la explicar al cap de més de dos mesos va ser menjant-se la carn dels companys que havien mort a l’accident. Però no és el tema de l’antropofagia en què ens volem centrar, sinó en el “miracle” que va representar que setze dels 45 passatgers d’aquell avió tornessin a la civilització sans i estalvis. I sobretot que ho fessin pels seus propis mitjans, travessant alguns dels pics més alts d’aquelles muntanyes.
L’epopeia ens ensenya que, encara que probablement ja ens hem adonat que no tot és possible i que hi ha límits que ens impossibiliten fer segons quines coses, la força de l’ésser humà quan es troba en una situació límit és quasi inexpugnable. I en segon lloc serveix per adonar-nos fins a quin punt a vegades la suma de persones, el col·lectiu, aconsegueix fites que de cap manera l’home podria aconseguir actuant sol. Una idea que, en el nostre món cada cop més centrat en l’individu, creiem més vàlida que mai.
La lluita dels protagonistes d’aquest número és doncs la lluita per tornar a la vida, per poder tornar a casa amb la seva família. Una idea molt senzilla però tan difícil d’aconseguir en les condicions en què es trobaven els nostres protagonistes. Una lluita que, traduïda a la vida real, ens ha de fer reflexionar sobre el nostre dia a dia: Per què no en tenim prou amb les petites coses per sentir-nos útils i satisfets? Quants cops, per exemple, els maldecaps que ens emportem de la feina a casa ens ennuvolen de manera que no sabem gaudir dels qui tenim més a prop? La història dels setze uruguaians és una invitació a la reflexió, a l’esperança, a creure més que mai amb les capacitats de cadascun dels éssers humans i en la força que tenen quan s’uneixen.
