La vida familiar, les relacions humanes, etc., suposen compartir entre les persones el temps, la cultura i, sobretot, els béns materials. Entre bons germans, cal cuidar el més dèbil, perquè pugui viure amb dignitat. I la majoria de vegades això comporta ajudar-lo amb escreix, perquè pugui fer front a la deficiència. I com que ningú no ha escollit el lloc de naixement, la nostra capacitat de compartir per tal d’ajudar als altres s’haurà d’estendre a moltes persones que no coneixem, però que sabem que tenen necessitats. Així, el compartir esdevindrà cada vegada més necessari si volem bastir un món més just i en pau. De les moltes definicions del mot compartir en podem destacar tres:
1.- Dividir (una cosa) donant-ne una part a d’altres, prenent cadascú la seva. Les societats benestants haurem de ser capaços de repartir els béns d’una manera més equitativa. Els problemes actuals tenen solució, si aprenem a distribuir els recursos i això comporta que uns hauran de saber renunciar perquè d’altres puguin gaudir d’allò que per justícia els correspon. Si volem ajudar els països més pobres no hem de produir moltes més coses, sinó compartir les nostres.
2.- Rebre, usar, posseir en comú. El nostre planeta demana que fem l’esforç d’usar en comú coses que avui tenim per personals i intransferibles. El concepte de propietat sobre el que es basteixen les nostres societats occidentals haurà de donar un salt qualitatiu que ens porti a una concepció més ampla i generosa de la propietat privada. L’espai, l’aigua, els recursos naturals, els descobriments i moltes altres coses no són només propietat d’uns quants.
3.- Coincidir, estar d’acord, quant a opinió, a idees, amb els altres. Hem de compartir idees, opinions, coneixements etc. Si comparteixo una idea, un altre la recollirà i l’aprendrà, sense perdre els meus coneixements. Però si no som capaços de compartir idees, molt menys ho serem amb béns materials, ja que compartir-los ens comporta cedir-ne una part a un altre.
La nostra societat defuig de les seves responsabilitats. Preferim negar la realitat a ser solidaris. Cal potenciar una economia solidària i actituds que construeixin ponts entre els diferents mons. I sobretot valorar les persones i les seves necessitats i entendre que som uns privilegiats perquè tenim més del que ens cal.
