Kaliningrad és una ciutat portuària russa l’Imperi rus a causa de l’expansionisme rus sota el regnat del mar Bàltic que, degut a la seva peculiar ubicació, té una gran importància geoestratègica en la vergonyosa guerra que estem vivint a Ucraïna. La ciutat es troba panya per humanitzar els noms dels aeroports russos a a 360 quilòmetres de la resta de territori rus, al qual s’hi arriba passant per Lituània al nord-est i per Polònia al sud, tots dos estats membres de la Unió Europea i l’OTAN. Això la converteix en un dels punts més vulnerables tant de l’actual expansionisme rus com dels interessos dels aliats. D’una banda, les sancions econòmiques occidentals, que prohibeixen l’entrada a territori comunitari dels transportistes russos i bielorussos, estan aïllant la vida dels habitants de la ciutat. D’altra banda, Rússia contraataca amb freqüents maniobres militars dins la regió mostrant als veïns una descarada intimidació bèl·lica. Encara que sigui un estira-i-arronsa simbòlic, ja que la guerra amb majúscules s’està lliurant a la frontera amb Ucraïna, molt lluny encara del mar Bàltic, les conseqüències dels moviments en aquesta delicada frontera podrien desencadenar el pitjor dels malsons per a Europa. A Kaliningrad ens hi juguem la pau i la guerra entre Rússia i la resta d’Europa com en cap altre lloc del mapa.
Les capes superposades de poblacions i interessos que caracteritzen la ciutat actual obeeixen a la seva rica història que, des del moment de la seva fundació al segle XIII, ha passat, com en un joc de malabars, de mans occidentals a orientals i viceversa en innombrables ocasions. Només des del segle XVII, la ciutat ha format part del Regne de Prússia fins a l’Imperi rus, passant per Prússia, l’Imperi alemany, la República de Weimar i l’Alemanya nazi abans de convertir-se en botí de la Unió Soviètica acabada la Segona Guerra Mundial i de formar part de la Rússia actual malgrat la independència dels seus veïns bàltics arran del desmembrament de la Unió Soviètica.
Dins d’aquest trencaclosques històric que és Kaliningrad, hi ha un altre fet capritxós que fa de la ciutat un lloc intel·lectualment singular. Des del 1724 al 1804 hi va néixer, viure i morir el filòsof Immanuel Kant, el pensador moral més important de la Modernitat. Entre aquestes dues dates, la ciutat pertanyia a la Gran Prússia i el seu nom no era l’actual de Kaliningrad (topònim adquirit durant el període soviètic) sinó el nom històric alemany de Königsberg. Kant, com tots sabem, va ser un filòsof alemany, encara que, durant cinc anys de la seva vida, va ser súbdit de l’imperi rus a causa de l’expansionisme rus sota el regnat de Catalina la Gran.
El 2018 es va produir un fet que exemplifica com cap altre el caràcter controvertit de la ciutat. Dins una campanya per humanitzar els noms dels aeroports russos a través de consultes populars, els habitants de Kaliningrad, majoritàriament russos després de massives immigracions imposades en període soviètic, estaven a punt de batejar el seu aeroport amb el nom d’Immanuel Kant, la figura històrica més il·lustre de la ciutat. Davant d’aquesta possibilitat, des de Moscou van posar el crit al cel. Igor Mujametshin, cap de l’Estat Major de la flota del Bàltic rus, va reunir al seus mariners i els va arengar a no votar pel nom de Kant amb el següent argument: “Kant és una persona que va trair la seva pàtria, que va escriure uns llibres incomprensibles que ningú dels que són aquí ha llegit ni llegirà mai”. Seguidament, el vicealmirall va demanar als marins i els seus parents que apostessin pel mariscal Vasilevski, al·legant que un lloc on “es va abocar la sang de soldats i oficials soviètics no pot portar el nom d’un estranger”.
El 1795, Kant va escriure el tractat de política internacional Per a la pau perpètua, convençut que una pau duradora era possible a condició que l’ésser humà es deixi guiar per la raó moral per abandonar el mecanisme de la guerra i plantejar-se la pau com un fi i un deure. És una llàstima que el vicealmirall Mujametshin i tants altres no l’hagin llegit mai ni considerin que ho han de fer.
