Antonio Fornés – La filosofia, els enginyers i els lampistes
Per desesperació de qui subscriu aquest article, el políticament correcte envolta avui dia qualsevol debat. Per això, si preguntem a qualsevol si li sembla bé que la filosofia torni a ser obligatòria a Secundària, segur que ens respon sí. Però millor que no li preguntem quin va ser l’últim llibre filosòfic que va llegir.
En aquesta qüestió, com en totes, el filòsof ha de rebel·lar-se, mostrant-se políticament incorrecte. Així, la pregunta que vol formular no és si és necessari estudiar filosofia, sinó una altra molt més molesta. Posem per exemple un enginyer informàtic que hagi acabat la seva carrera i que parli –no siguem garrepes– tres idiomes, però ai!, no sàpiga realment res sobre Tomàs d’Aquino o Hume. Es pot dir d’ell que és un individu realment format? La resposta és breu: no. Algú així presenta profundes mancances formatives i és poc més que un lampista especialitzat (dit això amb tots el respectes pels lampistes).
No podem confondre la formació amb el coneixement tècnic, són dues coses diferents. Des del meu punt de vista, és un gran error que les llicenciatures humanístiques es desenvolupin en paral·lel i separadament de les tècniques, ja que la formació bàsica que necessita tot ésser humà és la que tracta sobre la seva pròpia essència, és a dir, la humanística. Un home que desconeix la filosofia, la literatura o la història és un ignorant. Doncs per moltes que siguin les seves capacitats tècniques, és incapaç de donar raó de si mateix, d’allò humà, així com de pensar de manera profunda sobre el sentit de la seva pròpia vida. Està condemnat a ser un mer element productiu sense autèntica capacitat de reflexió. Per això, encara que soni utòpic, es fa radicalment necessari refer tots els programes educatius universitaris, ja que la universitat no té la funció de pedrera a les grans empreses. El sacrosant deure de la universitat hauria de ser exclusivament la recerca de coneixement i la formació de autèntics éssers humans. Pot fer-se això sense ensenyar filosofia?
Un home que desconeix la filosofia, la literatura o la història és un ignorant perquè és incapaç de donar raó de si mateix
Albert Botta – Filosofia: el què de tot plegat
V ull seguir a qui afirma que la Filosofia és art de vida, que estalvia infelicitat i afavoreix la saviesa, el sentit crític i la condició ciutadana, i que lliga raó i acció. I que “al canviar el que fem, canvia el que som”, com recorda Klaus Schwab, un polemista sobre la quarta revolució industrial. Per això, a l’aula cal fer Filosofia, cal filosofar.
Per a Wittgenstein és una activitat de clarificació, de comprensió i dilucidació dels usos del llenguatge que re-presenta el món. Més curt: saber llegir i escriure. Entendre el que es llegeix i expressar-se ben bé. El millor sinònim de racional és crític, segons Popper. És estar al cas de les febleses i límits de les hipòtesis científiques, dels danys col·laterals que causen algunes aplicacions tecnològiques, o de l’anàlisi del poder i els seus vessants. Terricabras assimila la crítica filosòfica a una bona tècnica de defensa personal contra les pressions i temptacions ideològiques, de resistència intel·lectual i de recerca d’alternatives, i invoca el Selbst Denken germànic, l’esforç de pensar per un mateix.
Cal pensar correctament? Raonar, enraonar, dialogar? Les conclusions s’han de recolzar en raons? La Filosofia serveix per-a-tot-en-general i per-a-res-concret. El present sovint hipnotitza i fa de teló d’arbres que no deixen veure el bosc.
Què importa de debò? Com orientar-se enmig del què passa? La mirada sobre el món vol ser total i coherent, bo i la parcel·lació del saber i el gavadal d’informació i desinformació. La Filosofia és fer-se una representació consistent del món, saber a què atenir-se, entendre-s’hi. Les preguntes que toquen fons no són inútils. És el Més Plató i menys Prozac de Marinoff. Són els interrogants kantians: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar? Què és l’humà? Un postulat –ideològic– de la Il·lustració és la condició adulta i el perfeccionament humà; la Crítica de la Raó Pura de Kant conclou amb l’afirmació no s’aprèn Filosofia, s’aprèn a filosofar.
La Filosofia serveix per-a-tot i per-a-res concret. El present hipnotitza i fa de teló d’arbres que no deixen veure el bosc
