El setembre del 2022 Televisió Espanyola va estrenar un programa de debat sobre temes socials titulat La gran confusión. Sense entrar en detalls sobre el contingut, el títol descriu molt bé la situació que vivim els ciutadans que consumim informació.
Patim una era de confusió informativa. Tenim més informació que mai i alhora estem molt desorientats. Al món, un 63 per cent de les persones creuen que la gent ja no és capaç de saber quines notícies són reals i quines falses. I aquest és el primer de tots els triomfs de la desinformació: fer-nos desconfiar de les notícies és el primer pas per fer que les seves mentides tinguin èxit.
L’excés d’informació, un problema
El segon és embotir el fluix informatiu i accelerar-lo fins a un ritme impossible de seguir tant per volum com per velocitat. L’excés d’informació és també una manera excel·lent de desorientar-nos. I no només l’excés de notícies, també ho és la permissivitat de l’ecosistema digital d’informació actual per facilitar la difusió de tota mena de tesis i afirmacions encara que entrin obertament en contradicció amb els fets o les evidències científiques. Igualar les opinions als fets en nom de la llibertat d’expressió fa que la informació deixi de ser un instrument per difondre coneixement i es converteixi en la punta de llança de relats emocionals alternatius (i falsos) que busquen emmarcar la realitat d’acord amb una ideologia i uns prejudicis en lloc de fer-ho en consonància amb uns fets veritables.
La velocitat de les notícies i el bombardeig constant d’informació nova afavoreixen també les mentides informatives en tant que aconsegueixen robar-nos el temps que necessitem per armar el nostre pensament racional i ens condemnen a un comportament impulsiu i passional. I com bé sabem tots, les emocions són més ràpides que els pensaments. Per això, les notícies falses criden més l’atenció i es viralitzen fins a set vegades més de pressa que les notícies amb informació veritable. El filòsof Byung-Chul Han apunta que, en la societat actual, “la informació ja no té estabilitat temporal perquè viu constantment de l’atractiu de la sorpresa i això fa impossible aturar-nos en les notícies i ens provoca inquietud”.
Informació a la carta
El tercer dels triomfs de la desinformació a l’hora de desorientar-nos és la seva capacitat de personalitzar les notícies a les xarxes socials. Avui dia, les notícies han deixat de ser “per a tothom” per passar a ser “de cadascú”. L’ús de les dades personals permet a les plataformes tecnològiques oferir-nos la informació que consideren més adient als nostres gustos, fet que dibuixa un escenari que potencia la nostra confusió perquè no tots rebem les mateixes notícies i dinamita l’espai públic. Eli Pariser, autor de la idea del filtre bombolla, ho expressa així: “La personalització algorítmica de la xarxa està destruint l’esfera pública. La nova generació de filtres d’internet es fixa en els nostres gustos i crea un univers únic d’informació per a cadascú de nosaltres”.
La individualització de la informació comporta la mort del consens social i dificulta la capacitat d’orientació com a col·lectiu. L’historiador Yuval Noah Harari sosté que l’espècie humana governa el món gràcies a la seva capacitat d’inventar històries que ens permeten cooperar amb agilitat a gran escala. Són històries que acceptem com a reals per constituir-nos en societats com ara la religió, les nacionalitats o els diners. Perquè això funcioni aquestes històries han de ser compartides i acceptades de forma col·lectiva, fet complicat en l’actual ecosistema informatiu on totes les notícies són possibles.
La personalització de la informació dificulta que hi hagi un consens i fa cada cop més impossible que tots acceptem el mateix com a veritat. An Xiao Mina és una tecnòloga experta en comunicació viral i, en la seva opinió, aquesta falta de consens “possibilita que ens fragmentem com a societat i que la desinformació es propagui de manera més efectiva perquè sempre hi haurà algú que trobarà en aquestes notícies falses una informació que s’ajusta a la seva manera de veure les coses”. A Espanya, per exemple, sis de cada deu persones creuen que la gent només busca informació que confirmi la seva opinió.
Aquesta és una de les conseqüències principals d’una societat desorientada: la dificultat per prioritzar un jo col·lectiu davant d’un jo individual. Les notícies han deixat de construir un relat per unir una comunitat i han passat a potenciar la nostra opinió individual oferint-nos informació i desinformació feta a mida que ens fa creure que la nostra visió és l’única veritat possible. El sociòleg Manuel Castells afirma que “vivim en una mass self-communication”, és a dir, en una societat de la comunicació massiva basada en el jo.
La informació selfie, al contrari del que podria semblar, ens desorienta perquè fa que la informació perdi importància en l’espai públic i passi a ser consumida i difosa en espais privats. Aquesta desintegració de l’esfera pública fa que la nostra atenció es distregui i, en lloc de centrar-se en qüestions rellevants per a la societat en conjunt, es focalitzi en informacions més dedicades a alimentar el nostre ego.
Al món, el 59 per cent de les persones ja no confien en les notícies dels mitjans de comunicació. Davant d’aquesta realitat, l’era de la confusió i del descrèdit informatiu ha instaurat una dictadura de les egonotícies on només donem validesa i credibilitat a les informacions que reafirmen el nostre jo individual. Dit d’una altra manera, les notícies ens desorienten perquè han deixat de ser el lloc on els individus anaven a buscar informació per convertir-se en el lloc on anem a buscar confirmació.
La tribalització informativa
La desorientació informativa és tan manifesta que ens està impulsant a prioritzar les egonotícies a la recerca de certeses i a relacionar-nos només amb persones que comparteixen les nostres mateixes opinions. Aquesta tribalització informativa, en lloc d’ajudar-nos a conèixer millor la realitat, ens porta a lluitar per imposar la nostra veritat i a desenvolupar una incapacitat per escoltar els altres que ens condemna a una radicalització individual i a una polarització social d’una insensibilitat manifesta.
Les egonotícies, encara que ens sembli que ens fan de brúixola, no ens ajuden a orientar-nos, ni a comprendre millor el món ni tampoc a prendre decisions millors. Simplement ens regalen un relat creador d’identitat que ens impulsa a ignorar els fets que no encaixen en la nostra egohistòria i ens condemna, com apunta Byung-Chul Han, “a una compulsió autopropagandística d’adoctrinar-se amb les pròpies idees”. I d’aquesta pulsió egoinformativa se’n beneficien teories negacionistes, conspiranoiques o alternatives que, disfressades d’autoajuda o d’una voluntat de servei en nom d’una veritat oculta, ens venen explicacions o solucions fàcils a problemes complexos, posen en perill la convivència conjunta en nom d’una falsa veritat revelada i ens condemnen a una guerra per la imposició d’una visió del món en nom de les notícies i a una pèrdua d’empatia social que fa cada cop més difícil crear col·lectius orientats i responsables.
Marc Amorós és periodista i creatiu audiovisual, autor dels llibres Fake News. La verdad de las notícias Falsas i ¿Por qué las Fake News nos joden la vida?
