Alguns autors es queixen de la crisi d’autoritat que avui en dia vivim, que repercuteix en tots els àmbits de la vida social i d’una manera molt directa a l’àmbit educatiu en general. Manifesten que la societat actual està confonent la democràcia amb la manca d’autoritat i amb una tolerància absoluta.
La democràcia no significa tolerància per a tot; l’autoritat no s’exerceix d’una manera arbitrària o despòtica, sinó que és controlada per la pròpia col·lectivitat. Al llarg dels segles, i després de moltes lluites i patiments, hem arribat a comprendre que cap ésser humà té potestat sobre cap altre. Tots les persones som iguals i per aquest fet ningú neix essent súbdit d’un altre. Tant se val ser fuster, jardiner, ministre o president, blanc o negre, allò que realment importa és que som éssers humans. La societat ens ha de donar a tots les mateixes oportunitats, perquè tots som iguals i ningú té potestat sobre ningú.
L’autoritat només és un servei que la gent encarrega, i sigui quin sigui l’àmbit de servei confiat, aquesta autoritat ha de contribuir a respectar la llibertat i la dignitat de tothom. La societat delega una sèrie de serveis per administrar el bé comú: si hi ha persones o institucions amb autoritat és perquè els ha estat donada pel conjunt de la societat.
Aquelles persones que, sense rebre aquest encàrrec, volen tenir o exercir el poder, per legitimar-lo han d’invocar els déus, la història, falses ideologies o la necessitat d’aconseguir, diuen ells, un futur millor per a la humanitat. En definitiva, s’imposen per via de la força, gairebé sempre la de les armes. S’atorguen una potestat que no tenen, que de cap manera poden justificar, perquè ningú els l’ha pogut donar. Quan m’ajudico el poder és quan em converteixo en un llop per als altres homes.
En aquest inici de mil·lenni, necessitem homes i dones que sàpiguen exercir el servei de l’autoritat. I que amb el seu correcte exercici es converteixin en referents per construir una societat més sòlida i democràtica.
