Enguany els catalans serem convocats a les urnes en tres ocasions: el 15 de maig escollirem regidors i alcaldes, el 27 de setembre el Parlament i a finals d’any o a principis de 2016, la composició del Senat i el Congrés. En vuit mesos tots els principals aparells de representació ciutadana quedaran renovats i, per tant, fins d’aquí quatre anys, si no hi ha cap avançament electoral, els ciutadans poca cosa més podrem dir respecte les lleis que s’aprovin o els temes que es tractin en cada un dels hemicicles. En cada cita electoral apostem i aboquem la nostra confiança a un partit i a uns representants perquè defensin i desenvolupin durant un període establert un programa electoral. Mentrestant, a diferència d’altres països, amb una democràcia força més directe que la nostra, ni referèndums, ni consultes. Absolut silenci. Aquestes són les actuals regles del joc.
No hi ha dubte que no existeix una democràcia perfecte, però també sabem que n’hi ha de millors que la nostra. Ara bé, no podem oblidar que com a punt de partida es tracta del millor sistema que disposem com a forma de governança. I no podem oblidar que encara hi ha països al món que no gaudeixen d’aquest valor. Per tant, no partim d’una cosa dolenta, sinó millorable. Tenim democràcia i això és una gran fita, ara però volem una democràcia més equitativa i participativa. Sigui com sigui, és necessari un pas qualitatiu per què augmenti l’índex de confiança ciutadà amb el sistema.
Entorn aquesta demanda d’una nova democràcia avui s’han obert molts espais de debat arreu del país. Espais interconnectats gràcies a les xarxes socials que demanen una nova democràcia, una major presència de la ciutadania en l’esfera pública i que estan caracteritzats per altres formes de treball i de participació en l’acció política lluny del tradicional i devaluat sistema de partits. Moviments que de forma silenciosa, però efectiva i respectuosa amb el sistema – no parlem d’aquells que decideixen assetjar el Parlament- estan fent propostes de millora. Grups que ens recorden que la democràcia no és solament una cita amb les urnes cada quatre anys, si no un exercici continuat de responsabilitat.
Ara bé, el repte és doncs ara que les institucions democràtiques i els seus actors tradicionals sàpiguen reconèixer aquesta pèrdua d’exclusivitat, acceptin les demandes de la ciutadania i inaugurin un temps de transformació. Però no solament això, sinó també que aquesta cultura democràtica que exigim a les institucions polítiques, també la sapiguem aplicar en altres organismes dels quals tots en formem part en la nostra quotidianitat com un element de foment de la convivència, la pau i la igualtat.
