Una de les coses més desagradables de la vida és anar desorientat, és a dir, no saber on vas, trobar-te perdut en algun indret. Quan es perd el nord es donen moltes voltes, i gairebé sempre, per no arribar en lloc. Gran invent la brúixola, ens permet saber sempre la bona direcció i orientar-nos vers el destí escollit.
La bellesa direcciona la vida dels éssers humans. Ens marca la direcció adequada perquè la llibertat s’orienti i trobi el camí d’una ètica veritablement humana. Quan avui es parla tant de buidor ètica, o de crisi de valors, potser hauríem de començar a plantejar-nos si el que hi ha és una manca de sentit estètic de l’existència.
Certament, quan ens trobem en un context de gran bellesa, les persones restem astorades, quietes. Se’ns desperta la capacitat d’admiració a l’hora que restem en silenci: mai trobem els mots escaients per expressar allò que contemplem. Només els poetes s’atreveixen a trencar el silenci, però ho fan amb el llenguatge de l’harmonia, on les paraules tenen un to tan delicat i simbòlic que es fonen amb el marc que les embolcalla.
La nostra societat ha de recuperar amb urgència la bellesa, ha de ser capaç d’educar als ciutadans en aquest valor tan important. La bellesa va molt més enllà dels criteris comercials, que l’han reduïda a uns cànons de consum que se’ns vol imposar. Quan la bellesa no respecta la llibertat de l’home no és veritable bellesa, és una manipulació més dels interessos creats.
Els barris marginals, entre moltes coses, s’han fet sense cap sentit estètic, blocs i més blocs de pisos que configuren uns carrers tots iguals. Aquest espai embruta les costums i la vida de les persones i així, la violència, fruit del desplaer, aflora arreu. Els especuladors no tenien cura d’aquestes coses, volien enriquir-se i s’oblidaven que allà hi havien de viure persones. No sabien o no els interessava veure que la bellesa és imprescindible si volem ser bones persones.
Un paratge formós, un carrer o una plaça bonica, una taula ben parada, una bona persona, l’elegància, l’harmonia d’una música,… ens predisposa davant de la realitat amb una actitud de respecte, admiració, delicadesa i bon tracte. Hem de començar per aquí, hi ha molt per fer, hi ha molt per embellir.
