La vida de la Janahuy Paredes va canviar radicalment el 26 de setembre de 2007, el dia que el seu pare –José Francisco Paredes Ruiz– va desaparèixer. Aleshores, Janahuy va agafar el relleu del seu pare i també es va convertir en defensora dels drets humans a Mèxic i en una de les veus de denúncia de les desaparicions forçoses al seu país.
Ha passat una dècada de la desaparició del seu pare. Tenen alguna informació més?
No. La informació se’ns ha negat. Fins fa tres mesos no hem sabut que hi ha un informe per part de les autoritats locals que diu que per aquelles dates, al lloc on va desaparèixer ell, una persona va ser detinguda per “delictes federals”. Però no tenim cap document més explicatiu sobre la persona en qüestió, ni sobre els fets.
Què creu vostè que li va passar al seu pare i qui creu que hi ha darrera de la seva desaparició?
Jo només puc assegurar que és detingut i és desaparegut per autoritats coordinades, entre l’exèrcit, la policia federal i la policia estatal de Morelia. I, amb aquest informe, ara reconeixen que sí que el van detenir. Des dels anys setanta el meu pare lluitava per canviar les coses. Primer, formava part d’un moviment guerriller, que a través de la lluita armada reivindicava el socialisme com una opció de transformació d’una realitat més justa a Mèxic. Després, i durant set anys, va ser pres polític. A la sortida de la presó, va fundar una organització de drets humans, la Fundación Diego Lucero, amb la voluntat de denunciar la desaparició de molts companys. Quan ell va desaparèixer, l’entitat estava promocionant una llei contra les desaparicions forçades. A més, al costat d’una comunitat indígena, el pare treballava en un projecte de defensa d’un llac que vol ser privatitzat per convertir-lo en un espai turístic. Ell era conscient que la policia el vigilava.
Si darrera les desaparicions forçades hi ha “autoritats coordinades”, els defensors dels drets humans són avui una molèstia per l’autoritat mexicana?
L’autoritat mexicana fa dècades que executa extrajudicialment, tortura o empresona injustament les persones que es dediquen a la defensa dels drets humans o a la defensa d’algun territori. Per tant, sens dubte, els defensors dels drets humans són avui exterminats per les autoritats mexicanes.
La xifra oficial de desapareguts és de 37.400. L’Estat relaciona moltes d’aquestes morts amb el narcotràfic…
Cal tenir en compte que els paramilitars, civils uniformats, s’han convertit avui en els actors principals d’aquest escenari. Ells fan la feina bruta perquè no puguem assenyalar l’Estat com a responsable de certs crims de lesa humanitat. I també es presten a generar confusió perquè a nivell internacional no sigui evident com està actuant el propi Estat mexicà.
Qui forma part d’aquests grups paramilitars?
Hi ha gent molt diversa. A l’Estat de Michoacán, per exemple, en formen part militars que, a part de realitzar les seves funcions assignades, també actuen com a actors coordinats per detenir i fer desaparèixer nois d’entre 15 i 35 anys d’edat.
Per tant, els paramilitars per a qui treballen? Per l’Estat, pels càrtels, pel millor pagador…?
Per tots. Ells, però, actuen amb eines, amb vehicles, amb armes i amb llicència de les autoritats. Moltes vegades els familiars identifiquen els autors materials de les desaparicions; el problema és que després els tornen a veure com a integrants de les institucions que suposadament els haurien d’ajudar a cursar la denúncia i a generar un procés d’investigació dels fets.
Mèxic és en aquests moments un dels països més insegurs del món. La causa d’aquesta inseguretat només és el narcotràfic?
La inseguretat és un enemic intern fabricat per les autoritats. El problema de la inseguretat neix des de les forces militars, de la marina, de les policies locals, estatals i federals que es coordinen en un projecte intern de seguretat nacional per combatre la delinqüència organitzada. Una lluita que ara és aprofitada com a mecanisme de control social i per violentar els drets de la ciutadania.
La societat mexicana ha assumit la impunitat i això dificulta un procediment de justícia
Vostè forma part del Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas. En aquest moment quines són les seves demandes?
El nostre col·lectiu està integrat per famílies de l’estat de Miochicán, però treballem conjuntament amb quaranta entitats més de desapareguts disperses arreu del país. Des de fa dos anys el nostre principal objectiu és que s’aprovi una llei en matèria de desaparició forçada de persones i que es creï un sistema nacional de recerca. Volem una llei que previngui, sancioni i eradiqui aquests crims. I, a nivell institucional, demanem que es reconeguin els crims comesos, que s’implantin les eines perquè no se’n produeixin més i que es creïn espais de veritat que evoquin a la memòria col·lectiva. Per nosaltres tot això és part de la solució per trobar els nostres desapareguts, per assolir justícia i veritat i que no es torni a repetir aquesta situació. A més, durant l’any fem activitats per a sensibilitzar la ciutadania sobre aquest tema, per reivindicar la vida i la memòria dels nostres familiars desapareguts i recollir fons econòmics per reconstruir l’impacte emocional i social que generen aquestes desaparicions.
De fet, una part dels donatius s’inverteixen en la seguretat dels membres de la pròpia entitat, no? Vostè mateixa ha patit amenaces…
Tots ens enfrontem a agressions físiques i psíquiques pel simple fet de tenir un familiar desaparegut i autoritats involucrades en el cas. Per altra banda, també som objecte d’agressions i amenaces per voler aixecar la veu, per voler organitzar i proposar una alternativa col·lectiva i per voler iniciar processos de justícia.
Com veu el futur de la societat mexicana tenint en compte aquest grau de violència estructural i social?
Nosaltres esperem que a llarg termini s’apliqui el sistema de justícia transicional que proposa Nacions Unides i la Comissió Interamericana. A curt termini veiem que les estructures de l’Estat mexicà estan completament malmeses per la corrupció. Els darrers quaranta anys, la societat mexicana ha assumit la impunitat i això dificulta molt que es produeixi un procediment de justícia segons els paràmetres internacionals. No veig cap canvi a curt termini, però estic segura que la justícia arribarà.
Els paramilitars fan la feina bruta perquè no puguem assenyalar l’Estat com a responsable de certs crims
