Fins fa poques dècades la identitat masculina s’associava a conceptes com la competitivitat, el poder i s’allunyava de trets com la por, les llàgrimes, el dolor o qualsevol externalització dels sentiments. Sembla, però, que els homes del segle XXI res tenen a veure amb els seus avantpassats. Avui es parla d’una nova masculinitat.
Però fins a quin punt està interioritzat aquest nou home? Heinrich Geldschläger, psicòleg, membre de l’Associació Conexus i expert en violència masclista i familiar, afirma que més “una nova masculinitat, es tracta de destruir la masculinitat tradicional”. “Avui els homes han de reduir alguns dels seus privilegis, obrir-se al món més emocional i entrar a l’espai domèstic”, assegura el psicòleg.
Malgrat el concepte nova masculinitat ha fet fortuna, els experts asseguren que el canvi de l’home just “està al punt de sortida” i “encara queda molta feina per fer”. De fet, aquesta evolució no s’hauria produït si abans les dones no haguessin reclamat els seus drets. “El canvi de l’home ha estat una reacció al canvi de la dona. Si tu ja no ets el que eres, jo ja no sé qui sóc”, explica Geldschläger.
El psicòleg també avisa que “hauríem de ser conscients de la influencia que té el gènere en les nostres vides”. De fet, la masculinitat tradicional és la causa de molts fenòmens: accidents de trànsit, fracàs escolar… però, el més evident dels quals, és la violència de gènere. “Aquest és un problema per a les dones i un problema dels homes, una distinció que sovint no queda prou clara en certes campanyes”, declara el psicòleg.
I, en aquest sentit, Geldschläger avisa de la necessitats que “el treball de la nova masculinitat a l’administració sigui més transversal” i que “els homes donin suport a la lluita dels drets de les dones”, això sí, “sense assumir gaire protagonisme”. – MARIA COLL.
Escolta l’entrevista en format àudio a:
