La pandèmia ha impedit veure’ns, trobar-nos, i, sobretot, abraçar-nos. Per sort, gràcies a les noves plataformes digitals hem trobat la manera de veure’ns, parlar i compartir, però no és el mateix. Ara podrem començar a sortir al carrer, i a retrobar-nos en petits grups, però tot i així encara haurem de mantenir una “distància social”. El refrany diu: “d’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol”. Però el sentiment que aquests dies experimentem és justament el contrari: com més absència, més desig de retrobar-nos.
Si la covid-19 ha fet augmentar alguna cosa és precisament el desig de la presència. Potser ara el nostre món valori més que mai el fet de menjar junts, banyar-nos al mar, passejar, beure una cervesa amb els amics, conviure. Ves a saber, si l’augment d’aquest desig no esdevindrà l’inconvenient principal per seguir lluitant contra el coronavirus i impedir nous contagis. Però, ara per ara, aquest desig és un bon termòmetre perquè ens adonem de quines coses, i, sobretot, quines persones són importants a les nostres vides.
Text: Jordi Cussó és economista i teòleg
Il·lustració: VisualOmelette
